L’artista sol procurar que el públic cridi l’atenció sobre la seva obra. Sovint passa que la imatge es recorda en gran part a causa del nom ben escollit. Per tant, si voleu atraure espectadors a la vostra creació, assegureu-vos que el nom complementi el que es mostra al llenç.
Instruccions
Pas 1
Penseu en què heu dibuixat exactament. Això és important fins i tot si treieu de la vida. En què voleu cridar l'atenció de l'espectador? Què és important a la imatge, què es pot considerar secundari? Si heu dibuixat una escena de batalla i és important per a vosaltres que s’hi representi algun tipus de batalla, podeu anomenar-la així. Però pot ser que el comportament d’una persona en aquesta batalla sigui important. Llavors, és clar, el seu nom hauria d’estar al títol. El mateix passa amb la resta de gèneres. Anomeneu la natura morta "asters blaus" si en aquest cas és el color més important per a vosaltres i "arbre de luxe" si us ha agradat la forma del tronc.
Pas 2
El nom de la persona representada s’escriu més sovint al retrat. Tanmateix, això no és en absolut necessari. Recordeu a què vau prestar atenció quan vau decidir pintar un retrat d’aquesta persona en concret. Aquesta pot ser la seva professió, trets d’aspecte o vestimenta. I l’espectador hauria de notar exactament el que us agradava.
Pas 3
Penseu en el grau de serietat que l’espectador s’ha de prendre allò que es representa. Anomeneu una imatge seriosa simplement, amb una o dues paraules o amb una frase breu. També podeu imaginar el nom d’una creació còmica. En aquest cas, utilitzeu un aforisme o fins i tot una explicació completa del que heu dibuixat. Fins i tot pot ser una història curta sobre els herois i les seves accions. El més important és que sigui clar i no massa llarg.
Pas 4
Després de triar diverses opcions per al nom, decidiu on i com les escriviu. La inscripció es pot fer en un plat especial o en el propi quadre. Tot depèn de l'estil i les tasques que l'artista es fixi. L’espectador hauria de llegir la inscripció feta al llenç des de diversos passos. La inscripció a la placa sol coincidir amb l’estil no només de la pintura en si, sinó també de la sala on penja. També hauria de ser fàcil de llegir.
