Dibuixar un guepard no és més fàcil ni més difícil que dibuixar un gat domèstic o un tigre de Bengala. És que hi ha diverses característiques de l’estructura corporal i del color del guepard que han de reflectir-se en el dibuix.
Instruccions
Pas 1
Es recomana començar a dibuixar un guepard amb el seu cos. És més allargat i més prim que altres gats salvatges. Si dibuixeu un individu corrent, heu de destacar el ventre enfonsat i les costelles prou fortes. El guepard no té pràcticament cap dipòsit de greix i els músculs estan molt desenvolupats. Quan camina tranquil·lament, l’esquena es doblega.
Pas 2
Si comparem l’estructura corporal d’un guepard amb les proporcions d’altres gats, la longitud de les seves potes és immediatament sorprenent. Entre els depredadors de tot el món, és el de cama més llarga. Això s’ha de reflectir a la figura. Els malucs del guepard són potents, musculars; en el guepard corrent, la tensió muscular en aquesta part de les potes és visible. Les canyes i els colzes de les potes són primes, no són tan fortes i poderoses com les d’un lleó o un linx.
Pas 3
El guepard té el cap més petit que altres felins salvatges. Fins i tot sembla petit, atès el fet que aquest depredador té una nuca potent. També té petites orelles rodones, que es pressionen fortament contra el cap mentre corre per reduir la resistència de l’aire. Hi ha fines ratlles negres als costats del morrió.
Pas 4
La forma més senzilla és dibuixar la cua. Cal recordar que és molt llarg i té tres quartes parts de la longitud del cos d’aquest gat salvatge.
Pas 5
No hem d’oblidar la coloració del guepard. El color principal de la seva pell és groc, la panxa és més clara i el dors és una mica més fosc. I, per descomptat, tot el guepard des de la part superior fins a la punta de la cua està esquitxat de taques negres de diverses formes. Però val la pena recordar que no hi ha taques sota els ulls, al nas, a la cara i sota la barbeta. Al final de la cua, les taques negres es fusionen i formen cercles.
