La percepció extrasensorial continua sent un dels fenòmens més misteriosos, que limita amb dos mons. Les persones que són capaces de veure el passat i predir el futur s’anomenen psíquics. Però, neixen o es converteixen en especialistes amb habilitats supernormals?
Qui són els psíquics? Com aconsegueixen predir els esdeveniments o descobrir els misteris del passat millor que qualsevol investigador?
Les persones neixen psíquiques?
Les persones no són, en essència, psíquics nascuts, però a nivell genètic tenen l’anomenat instint intensificat. Les dades de la naturalesa de les capacitats supernormals es manifesten, per regla general, a una edat molt primerenca en qualsevol situació extrema. I quan els pares ho noten, podeu desenvolupar aquestes habilitats encara més o no.
Cal tenir en compte que la percepció extrasensorial es pot heretar (ho argumenten molts experts que ja s’han produït). Una àvia pot transmetre les seves habilitats a la seva néta o besnéta. Aquesta és una de les formes més habituals en què les persones es converteixen en autèntics psíquics. Podeu rebre com a regal un toc extraordinari, que té molta gent, amb la llet d’una mare, ni tan sols una autòctona, sinó simplement una infermera.
El que es necessita per convertir-se en un autèntic psíquic
Per desenvolupar les habilitats d’un psíquic en un mateix, ni tan sols cal fer alguna cosa per això. Es poden agreujar espontàniament, així com en un moment en què una persona passa per situacions de crisi i es dedica a resoldre problemes difícils de la vida. La percepció extrasensorial es pot desenvolupar en qualsevol direcció. Aquesta pot ser la determinació del destí d'una persona, la divulgació d'esdeveniments passats, etc. Cada psíquic té els seus propis secrets, que no explicarà a ningú al món, ja que com a resultat d'això pot perdre superdots "superdotats" o adquirits.
Cada psíquic té el seu propi gurú, mentor, potser fins i tot de l’altre món. Sense aquesta persona ni l’esperit d’un familiar difunt, els psíquics de vegades no poden fer front a les tasques i dirigir la seva superenergia en la direcció correcta. També cal tenir en compte que l’augment de la sensibilitat cap al món exterior amb què neix una persona no és tot el necessari per convertir-se en un autèntic psíquic. Aquí hi juga un paper especial l’alta energia de la visió, sense la qual la hipersensibilitat innata no juga cap paper en l’autodesenvolupament i en l’assoliment de determinats objectius en el món del desconegut.
Com a resultat, podem dir que la percepció extrasensorial és un talent inusual, a més d’un regal des de dalt, que s’ha de nodrir i recolzar al llarg de la vida i, per descomptat, superar-se a si mateix.
