Traduïda del grec, la paraula "fotografia" significa "pintura de llum". Aquest terme indica la tecnologia d'obtenció d'imatges en materials fotosensibles, així com el resultat de l'aplicació d'aquesta tecnologia. Fins a finals del segle passat, l’obtenció de fotografies era impossible sense un processament químic de materials. L’aparició de la tecnologia digital ha ampliat significativament les possibilitats de la fotografia, fent-la accessible a tothom.
Instruccions
Pas 1
L’efecte de la llum sobre diversos materials sempre ha estat d’interès per a les persones. Tanmateix, la gent va aprendre a utilitzar-lo només al segle XIX. La invenció de la fotografia va anar precedida de nombrosos descobriments en el camp de la física i la química. Es tracta del descobriment accidental de la propietat de la plata dissolta en àcid nítric per canviar el seu color sota la influència de la llum solar, i la determinació de la relació entre l’acció de la llum i la temperatura i l’obtenció d’una imatge fixa. Aquest últim pertany al científic francès F. N. Niepsu, i és ell qui es pot considerar el naixement de la fotografia. La primera fotografia de la història, feta i fixada als anys 20 del segle XIX, no ha sobreviscut.
Pas 2
Tot i que la primera obra de Niepce es va perdre irrecuperablement, encara es considera el primer fotògraf. El 1826 va aconseguir fotografiar el paisatge sobre una placa de llauna coberta amb una capa de vernís asfàltic. En aquell moment no hi havia càmeres, excepte una càmera estenopeica. El fotògraf va filmar la seva vista des de la finestra durant tot el dia. Però va aconseguir obtenir una imatge que, a més, es pogués replicar.
Pas 3
A finals dels anys 1830 es va publicar el primer treball sobre fotografia. També va ser escrit per un francès, Louis-Jacques Mandé Daguerre. El mètode d’obtenció d’imatges, proposat per ell, es va començar a anomenar daguerreotip. Daguerre va utilitzar plaques de coure platejades pretractades amb vapor de iode. El desenvolupament d’aquestes plaques no va ser inofensiu, ja que s’havien de mantenir per sobre del vapor de mercuri. El fotògraf va utilitzar la sal de taula com a fixador. No obstant això, el cianur de potassi s’utilitzava més com a fixador. El daguerreotip va resultar immediatament positiu. No es van poder copiar. La imatge negativa va ser inventada pel fotògraf anglès W. F. Talbot. També va proposar una nova tecnologia que utilitzava clorur de plata.
Pas 4
La primera càmera va ser una càmera estenopeica. La primera càmera rèflex va ser inventada a Anglaterra per T. Setton. Es reflectia i era una caixa muntada en un trípode. A la part superior de la caixa hi havia una tapa a través de la qual es realitzava la vigilància. El focus el va captar l’objectiu del vidre. La imatge es va formar mitjançant un mirall. La pel·lícula fotogràfica rodada va ser inventada per D. I. Kodak. També se li va acudir la idea de fer una càmera adaptada per treballar amb pel·lícules en rotllo. Totes les fotos d’aquella època eren en blanc i negre. L’estàndard de 35 mm va aparèixer a mitjans dels anys 30 del segle passat. Les primeres plaques fotogràfiques de colors van aparèixer a principis del segle XX a França.
Pas 5
El principi de funcionament de l’aparell cinematogràfic d’aquella època era el mateix que ara. La llum va passar pel diafragma de la lent i va reaccionar amb les substàncies actives de la pel·lícula. La qualitat de la imatge depenia de molts factors: la il·luminació, la distància, l’exposició, l’angle d’incidència del feix de llum, l’ús de certs objectius. Les primeres fotografies es van fer a velocitats d’obturació molt lentes. Era impossible regular-lo. Cada fotògraf ho va configurar independentment. Les càmeres amb velocitat d'obturació ajustable no van aparèixer fins al 1935.
Pas 6
Els equips fotogràfics van assolir el seu veritable apogeu a la segona meitat del segle passat. Les càmeres eren molt diferents, els equips i productes químics estaven disponibles per a tothom. El format era molt diferent, des de dispositius de 8 mm, com ara "Kíev-30", fins a pel·lícules àmplies "Lyubitel", "Moscou", "Salut" i altres. També hi havia plaques fotogràfiques que permetien obtenir una imatge d’alta qualitat a causa del baix augment a l’hora d’imprimir. Hi havia càmeres amb mesuradors d’exposició incorporats i autofocus. En algun moment, el procés d’un sol pas que va proposar Polaroid es va fer molt popular. La fotografia en color ha esdevingut molt habitual, gràcies en gran part al sistema centralitzat de processament de pel·lícules.
Pas 7
A mitjan anys 70, la fotografia digital va començar a desenvolupar-se. Per primera vegada, es va utilitzar el nou mètode per fotografiar el cel estrellat. A partir d’aquest moment, la tecnologia digital va començar a desenvolupar-se ràpidament. Els materials sensibles a la llum i els productes químics no sempre segurs s’han substituït per una matriu sensible a la llum. Tot i que la tecnologia digital ja està disponible per a gairebé tothom, les càmeres de cinema no estan fora d’ús. La fotografia cinematogràfica ha perdut la seva versatilitat, però continua sent una forma d’art.
