La paraula francesa per a "oval" prové de ovum, que significa un ou en llatí. En geometria, un oval s’entén com una corba tancada convexa plana, i els exemples més simples d’un oval són un cercle i una el·lipse. Per cert, l’ou té la forma d’un ovoide: una línia tancada convexa corba amb un eix de simetria.
És necessari
- - paper;
- - llapis;
- - calculadora;
- - goma d'esborrar;
- - regle;
- - patró;
- - brúixoles.
Instruccions
Pas 1
Cercle Seleccioneu la mida que tindrà el cercle, que s'anomena diàmetre. La mida del diàmetre del cercle és constant. Dividiu-lo per 2. Aquest és el radi del cercle futur.
Pas 2
Estableix l’obertura de la brúixola igual al radi i dibuixa un cercle: fica la punta de la brúixola al paper i gira la brúixola 360 graus al voltant del seu eix.
Pas 3
El·lipse Els elements d’una el·lipse tenen definicions matemàtiques i hi ha una relació clara entre tots els elements. Estem parlant de distàncies focals, perifocals i apofocals, paràmetre i radi focal, semieixos major i menor. Per tant, la construcció d’una el·lipse serà molt més clara amb el coneixement d’aquesta secció de geometria.
Pas 4
Mètode primer Dibuixa dues línies rectes perpendiculars sobre el paper amb una regla. Aquests seran els eixos de simetria.
Pas 5
Col·loqueu la pota de la brúixola a la intersecció dels eixos A (aquest serà el centre de l’el·lipse) i marqueu els punts B i C a l’eix horitzontal amb un radi i després a l’eix vertical, però amb un altre (més petit) radi: els punts D i E. Els punts B, C, D i E són els vèrtexs de l’el·lipse. Els segments AB i AC són semieixos principals de l’el·lipse, AD i AE són petits.
Pas 6
Feu osques a l’eix horitzontal col·locant la pota de la brúixola amb la solució AD = AE (eix semi-menor) alternativament als punts B i C. Aquests seran els punts F i G: els focus de l’el·lipse i el segment FG - la distància focal.
Pas 7
Seleccioneu un punt arbitrari H al segment BC. Dibuixeu un cercle amb radi BH des del centre al punt F i un cercle amb radi CH des del centre al punt G. La intersecció d’aquests cercles són els punts de la nostra el·lipse.
Pas 8
Repetiu les accions llistades al paràgraf anterior, escollint un altre punt H1, H2, H3 i així successivament al segment BC, fins que els punts adquireixin un contorn ovalat diferent. Connecteu els punts construïts amb una peça.
Pas 9
Mètode dos Dibuixa amb una brúixola dos cercles de diferents diàmetres amb un centre situat a la intersecció dels eixos de simetria. El diàmetre del cercle més gran al llarg de l’eix horitzontal i el diàmetre de l’eix menor al llarg de l’eix vertical són els vèrtexs de l’el·lipse.
Pas 10
Calculeu la longitud del cercle més gran (3, 14 vegades el diàmetre) i dividiu-lo per un nombre igual de N.
Pas 11
Trenca el cercle gran en N trossos iguals. Utilitzant una brúixola (l’obertura de la brúixola és igual al valor calculat al paràgraf anterior), feu osques al cercle gran, començant des del punt de la seva intersecció amb l’eix horitzontal. Dibuixeu línies pel centre dels cercles i serifs. Per tant, els dos cercles es dividiran en parts iguals.
Pas 12
Dibuixeu línies horitzontals a través dels punts d’intersecció d’aquestes línies amb el cercle petit (excepte els punts de les 12 i les 6 hores).
Pas 13
Omet les línies verticals de tots els serifs del cercle més gran (excepte els punts de les 12, 3, 6 i 9).
Pas 14
Connecteu tots els punts d’intersecció de les línies horitzontals amb les perpendiculars de la corba llisa mitjançant patrons. Els punts d’intersecció de les línies de contorn traçades des dels punts del cercle petit i les verticals traçades des dels punts del cercle gran formen un oval en forma d’el·lipse.
