"Ventafocs", "La bella dorment", "Alícia al país de les meravelles", "Peter Pan": totes aquestes famoses pel·lícules d'animació de Disney es van crear a partir dels guions de Winston Hibler. Entre les seves obres hi ha llargmetratges. Winston també va actuar com a productor.
Biografia i vida personal
El talentós guionista nord-americà Winston Hibler va néixer el 1910 el 10 d’octubre. Va néixer a Harrisburg, Pennsilvània. El nom complet del famós cineasta és Winston Murray Hunt Hibler. Els seus pares són Christopher Arthur i Louise Isabelle Eisenbeis. Winston no era l’únic fill de la família. Tenia germans i germanes. Des de l'adolescència, Hibler es va interessar pel teatre. Al principi va participar en representacions com a actor. El futur guionista es va formar a l'Acadèmia Americana d'Arts Dramàtiques de Nova York.
Als anys 30, va participar en produccions de Broadway. Després es va traslladar a Hollywood. A més de treballar en pel·lícules, va treballar a temps parcial a la ràdio i a les revistes. El 1942 es va unir a Walt Disney Productions com a guionista i director. Al principi, Hibler va treballar en pel·lícules educatives per a l’exèrcit nord-americà. Winston es va casar amb l'actriu Dorothy Johnson. Tres fills van néixer a la seva família. El 1963 es van traslladar tots junts a Califòrnia. El guionista va morir el 8 d’agost de 1976. El lloc de la seva mort va ser Burbank, Califòrnia.
Filmografia
El 1951, Hibler va treballar en el guió del curt documental "Half a Acre of Nature" sobre la vida d'insectes. Després, segons el seu guió, es va rodar un curtmetratge sobre la vida salvatge amb el títol original The Olympic Elk. La pel·lícula es va projectar no només als Estats Units, sinó també a Itàlia i Suècia. El següent documental de Hibler va ser el curtmetratge The Waterfowl. El 1953, la sèrie de breus documentals educatius va continuar amb la pel·lícula sobre la vida al nord, "The Alaskan Eskimo". Aquesta pel·lícula va guanyar un Oscar. Es va mostrar no només als EUA, sinó també al Japó, Gran Bretanya i Suècia.
Després va arribar un documental complet sobre els animals del desert a l'oest dels Estats Units. Es diu el desert viu. La pel·lícula va rebre diversos premis, inclosos un Oscar, premis al Festival de Cannes i el Gran Premi d'Or. Després van seguir les pel·lícules educatives "The Vanishing Prairie", "Siam - a country and people", "African lion", "People against the Arctic", que van ser guionitzades per Hibler.
El 1961, juntament amb Ralph Wright i Dwight Hauser, Winston Hibler va escriure la pel·lícula familiar d'aventures "Wild Dog of the North" coproduïda pels Estats Units i Canadà. A la història, el gos i el seu amo són transportats al llarg del riu a través de les muntanyes del Canadà. Així comencen les aventures d’un gos, descrites a la novel·la "Wanderers of the North" pel famós escriptor i ecologista nord-americà James Oliver Kerwood. Els papers de la pel·lícula van ser donats a Jean Coutu de la pel·lícula "El conill corre pels camps", Emile Jeunet, que va protagonitzar "Perry Mason", l'actor alemany Uriel Luft i Robert Rivard de la pel·lícula "La veritable naturalesa de Bernadette". La pel·lícula s’ha pogut veure a Finlàndia, Brasil, Alemanya, Irlanda, França, Espanya i altres països.
El 1967 es va estrenar la pel·lícula d'aventures Charlie the Lonely Cougar. Els papers principals van ser interpretats per Ron Brown, Brian Russell, Linda Wallace i Jim Wilson. El 2014, dècades després de la mort del famós guionista, es va estrenar la pel·lícula de ciència ficció Maleficent. Anteriorment va treballar en el guió d’aquesta imatge. També es van utilitzar les obres de Charles Perrault. El paper principal el va tenir Angelina Jolie. La pel·lícula va ser nominada a l'Oscar i Saturn.
Animació
El 1948 es va estrenar la pel·lícula musical d'animació "El temps de les melodies". Winston va escriure el guió juntament amb Erdman Penner, Harry Reeves, Homer Brightman, Ken Anderson, Ted Sears i Joe Rinaldi. També treballaven en la pel·lícula els guionistes William Cottrell, Art Scott, Jesse Marsh, Bob Moore, John Walbridge i Hardy Gramatki. La historieta s’ha mostrat a molts països nord-americans i europeus. La següent vinyeta, per a la qual Hibler va escriure el guió, va ser la comèdia d'aventures musicals "Johnny Appleseed" de Wilfred Jackson. Aquí, els companys de l'escriptor eren Joe Rinaldi, Erdman Penner i Jesse Marsh.
L’any següent es va estrenar la pel·lícula d’animació The Wind in the Willows, basada en el llibre del mateix nom escrit el 1908 per l’escriptor britànic Kenneth Graham. Aquest conte de fades va donar fama al seu creador a tot el món, i la caricatura basada en ell també va rebre altes notes del públic. Més tard, Winston va treballar en el guió del fantàstic dibuix animat Les aventures d’Ichabod i el senyor Toad, sobre una granota valenta i els seus amics. Juntament amb ell, el guió va ser escrit per Harry Reeves, Homer Brightman, Ted Sears, Joe Rinaldi i Erdman Penner. Es basava en les obres dels escriptors Kenneth Graham i Washington Irving.
Més tard, va aparèixer a les pantalles del cinema la versió del conte de fades de Charles Perrault "Ventafocs". Al llarg dels anys, la historieta s’ha presentat al Festival Internacional de Cinema de Venècia, al Festival Internacional de Cinema de Berlín i al Festival de Cinema de Montclair. La Ventafocs va ser nominada a l'Oscar. Va seguir una altra famosa adaptació cinematogràfica. Basat en el llibre de Lewis Carroll "Alícia al país de les meravelles". La pel·lícula d’animació es va projectar al Festival Internacional de Cinema de Venècia i al Festival Internacional de Cinema Infantil de Kristiansand. La pel·lícula va ser nominada a l'Oscar i un Lleó d'Or.
El 1952 es va publicar la historieta "Peter Pan" basada en l'obra de J. M. Barry. El dibuix va ser presentat al Festival de Cannes, on va rebre el "Gran Premi". També, molts anys després, la imatge es va mostrar al Festival Internacional de Cinema de Filadèlfia. L’any següent es va estrenar Ben i jo, un dibuix sobre un ratolí. El 1958 va aparèixer el conte de fades "La Bella Dorment" segons el guió de Hibler. La pel·lícula d'animació va ser nominada a l'Oscar. Després de la mort del guionista, es va estrenar el dibuix animat "Les aventures de Winnie the Pooh", en què havia treballat anteriorment.
