El joc de bingo per les seves regles és molt similar a la loteria popular a l'època soviètica. Cada partit acaba necessàriament amb la victòria d’un dels presents, i sembla que aquesta vegada la sort us somriurà. Per tant, cal anar amb compte: el bingo pertany a la categoria de jocs d’atzar.
Regles del joc
Per participar en el joc, heu de comprar una o més cartes amb un conjunt de números únic. El seu preu no sol ser molt elevat i el pressupost forma part de la recaptació de les entrades venudes. La tasca del participant és ratllar el nombre de números prescrit en una targeta el més aviat possible. En aquest cas, els números són seleccionats pel tambor de la loteria en ordre aleatori. El primer jugador que cobreix tots els números crida "Bingo!". Després del final del joc, se li concedeix una victòria i una recompensa en efectiu.
Varietats del joc
El bingo és molt popular als països europeus. Hi ha sales especials en què es reuneixen centenars de persones, perseguint grans premis. A les sales de bingo també podeu menjar i xerrar amb els amics.
Entre les moltes varietats de bingo, n’hi ha dues de principals: 90 boles (bingo britànic) i 75 boles (bingo americà). El bingo americà té cartes quadrades amb 25 caselles: cinc columnes i cinc files. Cada columna té una lletra de la paraula "Bingo". Les mateixes lletres es troben a les boles. Així, en el transcurs del joc, el participant ha d’omplir qualsevol línia o formulari de la targeta més ràpidament que ningú. En un altre tipus de bingo, el britànic, hi ha 15 números a la targeta, es troben en tres línies i nou columnes. En aquest joc, el guanyador és qui ratlla els 15 números més ràpidament. De vegades, al bingo britànic s'atorga una victòria "intermèdia": la que tanca els cinc números d'una línia més ràpidament.
Història del joc
Entre els habituals del club, hi ha diversos signes per atraure bona sort. Es creu, per exemple, que després d’haver portat un premi en metàl·lic, cal cremar-ne immediatament un xec.
Les arrels del joc es remunten al 1530, quan es va publicar per primera vegada un joc anomenat "Lotto Italia" a la península Apení. El presentador va portar barrils de fusta amb números de la bossa, el primer que va cobrir tots els números de la seva targeta es va convertir en el guanyador. L’americà Edwin Lowe va portar fama mundial al bingo als anys 30 del segle XX. Un cop al carrer va veure italians que havien emigrat als Estats Units, amb interès cobrint els números de les cartes especials amb mongetes. Lowe va estudiar les regles, les va modificar una mica, va llançar kits de jocs i les va començar a vendre. El nom "Bingo" es va donar a partir de la paraula bean, que significa "bob" en anglès. El joc es va arrelar ràpidament als països de parla anglesa i, a mitjan segle XX, tot el món en sabia.
Hi ha estratègies per guanyar el bingo?
No hi ha cap secret que garanteixi guanyar al bingo, és un joc de sort. Podeu augmentar les possibilitats si no hi ha tanta gent jugant al mateix temps. També es recomana als habituals del joc de bingo que adquireixin el màxim nombre de cartes possible per a un joc.
