Troisi és un reconegut actor, guionista i director italià. Va fer una contribució inestimable a l’art de la cinematografia a Itàlia, va crear diverses comèdies d’èxit i va tocar juntament amb les estrelles del cinema mundial.
Biografia
Massimo Troisi va néixer el 19 de febrer de 1953 a la petita ciutat italiana de San Giorgio a Cremano, a la regió de Campània, a la província de Nàpols. Va morir el 4 de juny de 1994 a Roma. Troisi va néixer en el si d’una família nombrosa d’un enginyer de trens. Alguns dels fets que van passar a casa seva es van reflectir en la seva obra. Després de graduar-se al batxillerat, Massimo va escriure diversos poemes. Es va inspirar en Pier Paolo Pasolini.
Des de 1969, Troisi ha tocat en un petit teatre local amb alguns dels seus amics de la infància. Entre ells es trobaven Lello Arena i Enzo Decaro. A causa de la mort prematura de la seva mare, Massimo va treballar molt i preocupat. El 1976 es va sotmetre a una cirurgia de vàlvula cardíaca en una clínica dels Estats Units. Totes les despeses van ser cobertes pels seus amics.
Carrera
Troisi va començar la seva carrera com a actor força aviat, a l'edat de 15 anys. Va tocar per primera vegada al Centro Teatro Spazio. Massimo es va fer àmpliament conegut entre el 1976 i el 1979. Després va participar en espectacles com Non Stop i Luna Park. El primer llargmetratge de Troisi va ser la pel·lícula El 1981 començaré amb tres. Gràcies a la seva activitat creativa, Troisi va ser nominada 20 vegades als premis cinematogràfics més prestigiosos i els va guanyar 9 vegades.
Alguns premis li van ser lliurats pòstumament, ja que Massimo va morir molt aviat. Va patir malalties del cor des de la infància. Als 41 anys, Massimo va patir un atac de cor i va morir. Això va passar dotze hores després de la finalització del rodatge de The Postman. El director Michael Radford es va adonar que l'actor perdia força i li va suggerir que prengués un descans del treball. Però Troisi va treballar molt fins al final.
Filmografia
La primera pel·lícula - "Començo amb tres" - es va estrenar el 1981. Troisi es va convertir en director, guionista i actor principal. La pel·lícula va rebre 2 premis de David di Donatello a les seccions "Millor pel·lícula" i "Millor actor". Un any més tard, es va estrenar la comèdia curta Dead Troisi - Alive Troisi. El director i intèrpret del paper principal és Massimo. En part del guió, va ser ajudat per Lello Arena i Anna Pavignano.
El mateix any, Massimo va protagonitzar i va escriure el guió de la pel·lícula de Lodovico Gasparini "No gràcies, el cafè em posa nerviós". La pel·lícula també està protagonitzada per Arena Lello, Maddalena Crippa, Armando Marra, Anna Campori, James Senes, Carlo Monni i Sergio Sulli.
El 1983 es va estrenar la pel·lícula "Sorry for the delay". Troisi es va convertir en el director, guionista i intèrpret del paper principal. Per la seva interpretació en aquesta comèdia, Lina Polito va guanyar el premi David di Donatello a la millor actriu de repartiment i Lello Arena al millor actor de repartiment.
L'any següent, els espectadors italians van veure la imatge "No queda res més que plorar". Es tracta d’una pel·lícula d’humor amb la participació de Roberto Benigni i Massimo Troisi, que també són els directors i guionistes de la pel·lícula.
El 1986, Massimo va interpretar a Werner a la pel·lícula d’aventures Hotel Colonial. La pel·lícula va ser dirigida per Cinzia Torrini i escrita per Enzo Monteleoni, Cinzia Torrini, Robert Katz i Ira Barmak. Els socis de Massimo al plató eren actors com John Savage com Marco Venieri, Rachel Ward com Irene Costa, Robert Duvall com Roberto Carrasco, Anna Galiena com Francesca Venieri, Claudio Baez com Anderson, Zaide Silvia Gutierrez com Linda, Tariq Hager com Luka als 17 anys i Daniel Sommer com a Marco als 13 anys.
El 1987 es va estrenar la següent creació de Troisy com a actor, guionista i director: la pel·lícula "The Lord's Ways Are Over". Aquest drama de comèdia va guanyar el premi italià Nastro d'Argento al millor guió. A més, l’actor Marco Messeri, que va protagonitzar la pel·lícula, va guanyar el Ciak d’oro com a millor actor secundari. També a la pel·lícula es pot veure a Joe Champa com a Vittoria, Massimo Bonetti com a Orlando, Enzo Cannavale com a pare de Camillo i Clelia Rondinella com a germana de Camillo.
Fins al 1991, Massimo Troisi va treballar com a actor i va protagonitzar 3 pel·lícules: "Magnificence", "Quina hora és?" i El viatge del capità Fracassa. Splendor és una pel·lícula del 1989 dirigida per Ettore Skola. També va escriure un guió per a la pel·lícula. Estrelles com Marcello Mastroianni i Marina Vladi van protagonitzar al costat de Troisi. La pel·lícula va ser seleccionada oficialment al Festival de Cannes el 1989 i va rebre el millor premi Nastro d'Argento a la millor fotografia per Luciano Tovoli.
"Quina hora és ara?" va sortir el 1989. Aquest és el drama d’Ettore Skola. El guió va comptar amb l'ajut de Beatrice Ravaglioli i Sylvia Scola. A més de Massimo, els papers van ser interpretats per Marcello Mastroianni, Anne Pario, Renato Moretti i Lou Castel. La pel·lícula va rebre 4 premis al Festival de Venècia, inclosos el millor actor masculí Marcello Mastroianni i Massimo Troisi.
El viatge del capità Fracassa és una comèdia del 1990 dirigida per Ettore Skola. Juntament amb Furio Scarpelli, va escriure el guió basat en la novel·la de Théophile Gaultier "El capità Fracasse". Juntament amb Massimo, van interpretar Vincent Perez com a baró Sigognac, Emmanuelle Beart com Isabella, Ornell Muti com Serafina, Loretta Masiero com Lady Leonarde, Tony Ucci com a Tirà, Massimo Wertmüller com a Leandre Perrier, Jean-François Matamora, Tosca d'Achino com Zerbina, Claudio Amendola com a Agostino, Marco Messeri com a cerveser, Ciccio Ingrassia com a Pietro i Remo Girona com a Valombros.
El 1991 es va estrenar la pel·lícula de Troisi "Em va semblar que era amor". Després, el 1994 va protagonitzar la pel·lícula de Michael Radford "The Postman" i va escriure el guió. Aquesta és la darrera obra de Massimo Troisi.
