La ballesta, també coneguda com ballesta o balestra, era extremadament popular a l’edat mitjana. Amb l'arribada de les armes de foc, la ballesta va perdre la seva importància de combat, però els caçadors van continuar utilitzant-la. Un augment d’interès per la història va donar a la ballesta una nova vida. Com qualsevol arma petita o arma de llançament, cal disparar la balestra.
És necessari
- - ballesta;
- - parabolts;
- - camp de tir interior;
- - objectius;
- - Posició de tir equipada.
Instruccions
Pas 1
Per disparar la ballesta, utilitzeu els parabolts del mateix tipus amb què tirareu en el futur. La trajectòria de vol depèn en gran mesura del disseny del parabolts, del seu pes i d'altres paràmetres. Assegureu-vos de disparar la ballesta a l'interior, ja que els parabolts estan molt exposats al vent.
Pas 2
Col·loqueu la ballesta fermament a la posició de tir. Assegureu-lo amb pinces. Dispara tres trets seguits a un objectiu situat a una distància de 5 m. Sense moure ni canviar l'objectiu, connecteu els punts d'encert dels parabolts amb línies de manera que es formi un triangle.
Pas 3
Dividiu els costats del triangle per la meitat. Parcel·la 3 mitgeres. La intersecció de les mitgeres és el punt en què es dirigeix la ballesta.
Pas 4
Torneu a la ballesta i, sense treure-la de les pinces, dirigiu la vista cap a aquest punt. Assegureu fermament l'arma.
Pas 5
Conduïu el foc de control des d’una ballesta rígidament fixa a una distància de 10, 20 i 30 m. La distància màxima per a una ballesta de partit és de 30 m i per a una ballesta de camp - 65 m. Durant el tret de prova, es poden fer ajustaments de gamma i ajustos a l'abast.
Pas 6
Si la mira és òptica o de pinyó, haureu d’utilitzar l’escala que hi ha per corregir-la. Amb una simple vista, les correccions s’introdueixen a ull.