La gent sabia què és l’origami fa diversos segles, ja que aquest antic art de crear diverses formes a partir del paper no va aparèixer molt més tard que el mateix paper. L’origami modern ha sofert diverses modificacions, i avui en dia és molt més divers que a l’edat mitjana.
És necessari
- - paper;
- - tisores.
Instruccions
Pas 1
Traduït del japonès, el mateix nom "origami" significa "paper plegat". Al Japó, a la papiroflèxia se li va donar un significat religiós especial, ja que les paraules "Déu" i "paper" són consonants. Per tant, les figuretes de paper s’utilitzaven originalment per decorar temples. La Xina també discuteix el dret a ser considerat el país on apareix aquest art per primera vegada. Des que el paper es va inventar en aquest estat concret, els xinesos diuen que l’origami es va estendre per tot el món des d’aquí.
Pas 2
Al principi, aquesta lliçó només estava disponible per als representants de la noblesa, ja que el cost del paper era simplement fabulós. A mesura que el cost dels consumibles es va reduir durant els segles 18-19, aquest entreteniment es va popularitzar a Europa. L’interès per l’origami de paper va tornar a engrescar-se a finals del segle XX, quan, a més de crear figuretes tradicionals, es van començar a desenvolupar altres tipus d’origami. La figureta d’una grua es va convertir en un símbol internacional de pau a mitjan segle passat, que tradicionalment s’ha utilitzat com a joieria.
Pas 3
L’origami clàssic es basa en l’ús d’un full de paper en forma de quadrat transparent, sense l’ús de tisores i cola. En aquest cas, el producte obtingut com a resultat del treball també depèn de la densitat del paper. Atès que el paper d’oficina és bastant gruixut i, quan es plega repetidament, simplement es pot trencar en plegats, la manera més senzilla és utilitzar paper origami especial, tallat originalment en forma de quadrats de diverses mides. Es pot pintar tant per ambdós costats com per un costat.
Pas 4
L’origami té diverses tècniques que requereixen molta atenció i concentració. Es tracta d’un origami modular, en el qual tota la figura està muntada a partir de petits mòduls separats, a més de l’origami humit, en la forma de la creació, que recorda el treball amb paper maixé. Aquestes tècniques permeten crear composicions més lluminoses i interessants que les obtingudes amb senzills plecs de paper.
