Les càmeres rèflex s’han popularitzat en els darrers anys. Això s’explica pel fet que s’han convertit en molt més accessibles a una àmplia gamma de fotògrafs aficionats i ja no es consideren propietat de fotògrafs professionals.
Una rèflex digital és un tipus de càmera el disseny del qual es basa en un disseny òptic basat en un visor rèflex. A causa d’això, en fotografiar, el fotògraf veu al visor exactament la imatge que apareixerà a la imatge.
L’esquema de funcionament d’una càmera rèflex és el següent: el flux de llum que travessa l’objectiu colpeja el mirall, reflectit des d’on colpeja el pentaprisma. Després de passar pel pentaprisma, la llum entra a l’ocular del visor. En el moment de disparar, el mirall s’eleva i bloqueja el visor. Al mateix temps, l'obturador augmenta durant el temps d'exposició, cobrint la matriu.
A més, s’instal·len sensors de focus al cos d’una càmera reflex, el flux lluminós sobre el qual cau, reflectit des d’un mirall addicional.
Les càmeres rèflex tenen una sèrie d’avantatges i desavantatges associats a la seva estructura. Un dels principals desavantatges és el cost de les DSLR. És força elevat a causa de la complexitat del procés de fabricació de la càmera. A més, a causa de la complexitat de l’estructura i la presència de peces mecàniques en moviment, la fiabilitat de la càmera disminueix. La presència d’un pentaprisma i un mirall fa necessari fer un cos força massiu, que no és sempre convenient. No obstant això, el cos gran permet tenir més controls i és més còmode de mantenir-lo a la mà.
Els avantatges de les càmeres rèflex, en primer lloc, inclouen la qualitat de les imatges. Això s’aconsegueix pel fet que a les DSLR s’instal·len matrius de grans dimensions, que permeten fotografiar amb alta sensibilitat. Altres avantatges inclouen la possibilitat de canviar l’objectiu, la facilitat d’objectiu i l’alta velocitat i precisió d’enfocament, així com extenses opcions d’ajust manual per aconseguir la millor qualitat d’imatge.
