Les roses d’interior són arbusts de 30-40 cm d’alçada, amb moltes tiges i espines. Segons la varietat, el color de les fulles i les flors pot ser diferent, la seva superfície és brillant, mat o arrugada.
Segons la classificació generalment acceptada, les roses interiors en miniatura són representants de grups de roses de jardí. La varietat de roses borbòniques es cultiva a casa, tot i que no sempre es pot anomenar miniatura. Els cabdells d’aquest arbust duren molt de temps i presenten diferents tonalitats: crema, rosa pàl·lid i vermell intens. La planta comença a florir tard, només a mitjan juliol, però també floreix fins a les gelades i, de vegades, fins a l'any nou. Per a l’hivern, la rosa borbònica llençarà tot el fullatge i les noves branques començaran a créixer només al març. Aquesta varietat es caracteritza per capricis durant l'arrelament, el millor és arrelar la rosa a l'abril, mitjançant un estimulant del creixement i l'arrelament.
Les roses Polyanthus es conreen sovint a casa, amb un aroma agradable i fort. Aquesta varietat, en comparació amb altres, es pot denominar sense pretensions, es senten bé en testos. Els arbustos es ramifiquen fortament i creixen fins a mig metre d’alçada, coberts abundantment a principis d’estiu amb cabdells vermells o roses. De vegades hi ha una tonalitat rosada tan delicada que es confon amb el blanc, però amb l’edat, els pètals solen enfosquir-se.
Les roses Polyanthus s’obtenien mitjançant l’encreuament de roses xineses i de diverses flors, com a resultat es van obtenir diverses varietats adequades per cultivar a casa.
Les roses Polyanthus de la varietat Triumph són generalitzades, exuberants, amb fulles grans més que normalment arrodonides. La floració comença a la primavera i continua fins als mesos d’hivern. Les flors d'aquesta varietat són dobles, de color vermell brillant, l'aroma és subtil i amb prou feines perceptible. La planta necessita alimentar-se, llavors la rosa floreix de manera més abundant i més llarga i, a l’hivern, la planta se sent bé als freds de les finestres. La varietat "Miniatures", que correspon plenament al seu nom, és molt adequada per a apartaments. Les flors també són de pell, de totes les tonalitats del rosa, a més, aquesta varietat en particular es distingeix per un bon arrelament dels esqueixos.
Les roses d’aquesta varietat toleren bé l’hivern, sentint-se millor a les habitacions amb molta humitat.
La varietat "Clotilde" té arbusts i flors de mida mitjana, les seves flors tenen un color rosat delicat i un mig groc brillant i, al cap d'uns dies, ja abans de marcir-se, els pètals s'esvaeixen de blanc. Les plantes d’aquesta varietat toleren bé l’hivern, fins i tot en una habitació càlida, quan viuen sobre un ampit fred. La varietat Gloria és famosa pel seu color de flors, que recorda la brasa a l’ombra i la brillantor. L’arbust és de mida petita i està cobert de fulles petites, les roses també són petites. Aquesta varietat no té olor, però les flors s’hi queden durant molt de temps. És difícil aguantar l’hivern amb calor, necessita un descans complet i la temperatura no és superior a 10 °С.
La rosa vermella de Bengala també és popular a la floricultura d’interior, que es distingeix per la seva poca pretensió entre altres roses. S’arbossa bé, floreix abundantment, però no fa olor. Les flors solen ser semidobles, mitjanes, de color vermell o vermell fosc. Aquesta rosa no perd fulles per a l'hivern, es tracta bé per hivernar a les habitacions, continuant florint fins a l'any nou, però necessitarà una il·luminació artificial per a un desenvolupament harmònic durant aquest període. Aquesta varietat és resistent a la floridura, però no tolera la poda. Si, sense saber-ho, el talleu amb força, pot fer mal durant molt de temps, només cal tallar branques febles i seques d’aquesta rosa.
