Eugenio Francisco Reyes Morande és un actor xilè de cinema, teatre i televisió. Va aparèixer per primera vegada a la pantalla el 1989 a la sèrie de TVN Sor Teresa de Los Andes. Va ser aquest paper el que va fer que Reyes fos un actor d’elit poc conegut. A partir d’aquest moment, la carrera de Francisco va tenir un èxit inusual. Es considera que els seus papers més reeixits són els que va protagonitzar amb la seva parella de pantalla, l’actriu xilena Claudia di Girolamo, que s’adapta idealment al seu tipus de personalitat.
Biografia i vida personal
Francisco Morande va néixer el 6 de juliol de 1954 a Santiago, Xile. El pare de Francisco, Carlos Reyes, era polític i militant del Partit Demòcrata Cristià.
Format a la Pontifícia Universitat Catòlica de Xile, llicenciat en Arquitecte. Però immediatament després de graduar-se, va deixar tot allò que estudiava i va començar a compondre música. Al mateix temps, va entrar al teatre, al taller d’interpretació del director Fernando González Maradona.
Des de jove, Reyes és membre del Partit d’Unitat Popular i després del cop d’estat a Xile el 1973 va ser un lluitador actiu contra la dictadura d’Augusto Pinochet. Posteriorment, va participar en les carreres electorals al costat dels futurs presidents de Xile, Eduardo Frey (dues vegades), Riccardo Lagos, Michelle Bachelet (dues vegades) i Alejandro Guillet.
Reyes va fer el seu primer paper al teatre a la producció de L'ascens i la caiguda de la ciutat de Mahagonne dirigida per Bertold Brecht. En aquella època, Xile era una dictadura militar-civil i l’Estat no garantia la seguretat personal dels seus ciutadans. Per tant, Morandé va decidir marxar el 1985 a França, on va participar en accions de solidaritat amb Xile.
La seva dona és Carmen Romero, amb qui Francisco es va casar el 1983. En el matrimoni, la parella va formar cinc fills. Carmen Romero és actriu de teatre xilena, directora de teatre i gestora cultural, membre actiu de la Fundació Teatro de Mil.
Carrera i creativitat
Per primera vegada a la televisió, Francisco va arribar a la gravació del programa Teleduc al canal 13 de Xile. Al mateix programa, va conèixer Claudia di Gilorama, amb qui posteriorment va haver d’actuar molt.
La carrera de Francisco Moranda es va desenvolupar durant el Segle d'Or de la televisió xilena. Per tant, les seves nombroses aparicions al canal Nacional de Chile (TVN) li van donar la major popularitat entre altres actors xilens.
La primera fama i elitisme de l'actor la va donar el seu treball a la sèrie de televisió "Teresa de Los Andes" dirigida i produïda per Sonia Fuchs.
Juntament amb l'actriu Claudia Lee Girolamo, Francisco va participar en el major nombre de telenovel·les, gairebé sempre interpretant els papers principals.
Entre els anys 1990 i 2006, Reyes va actuar amb el director Vincente Sabatini com a actor principal en telenovel·les titulades The Golden Age, The Foolish Cupid, La Fiera, Roman, The Pampa Illusion, Los Pincheira i altres.
El 2003, Francisco és el protagonista de Marcello Ferrari a la sèrie de televisió Sibierra. I el 2004 va protagonitzar la sèrie "Manchuk" d'Andreas Wood i "Picnics" de Raul Ruiz.
El 2006 va ser classificat primer entre els millors actors de televisió xilens de tots els temps.
El 2007, Francisco va participar al programa de televisió "Dancing" del canal TVN i va obtenir el primer lloc, malgrat que en el moment de la participació, l'actor tenia 53 anys.
El mateix any, la revista Wiken el va nomenar el millor actor dels 50 anys de televisió xilena.
El 2009 va protagonitzar la pel·lícula "On és Eliza?" amb l’actriu Maria Eugenia Rencoret, que va començar de nou la seva carrera a la televisió.
El 2011 va protagonitzar la sèrie dramàtica Profugos per al canal HBO dirigit per Pablo Larrain. El mateix any va participar en diverses telenovel·les, com Poor Rico i Come Back Early.
Juntament amb la seva dona Carmen Romero van participar en nombroses representacions teatrals, així com al Festival Internacional de Teatre de Santiago am Main.
El 2017, Reyes va rebre el reconeixement internacional i l’Oscar a la millor pel·lícula estrangera per la seva interpretació d’Orlando a Fantastic Woman.
El 2019, 30 anys després d’iniciar la seva carrera, Francisco Reyes va anunciar la seva retirada. En aquella època, ell, Di Giloramo, Bastian Bodenhöfer i Alvaro Rudolfi eren considerats els personatges principals de la televisió xilena i els millors actors del cinema xilè.
Filmografia
Sussi (1987) dirigit per Gonzalo Justinian.
Àngels (1988) - El paper de Juan Segovia Caceres.
Der Redfahrer von San Cristobal (1989) dirigit per Peter Lilienthal.
The Wandering Romance (1990) dirigida per Raul Ruiz com a Franklin.
Hi ha alguna cosa allà (1990), dirigida per Pepe Maldonado com a Daniel.
El meu darrer home (1996) dirigida per Tatiana Gaviola com a Álvaro.
Professor associat Chance (1997) dirigit per J. Ossang com a Georg Trakl.
Enemy of My Enemy (1998) i Diplomatic Siege (1998) estan dirigits per Gustavo Marino.
The Crillon Girl (1999) com a Ramón Ortega i Requiem Mass (1999) com a pare de Miguel. Les dues pel·lícules van ser dirigides per Alberto Diber.
Juan Farinha (2000) com Juan Farinha, dirigit per Marcelo Ferrari.
Death at Midnight (2001) dirigida per Enrique Murillo com a co-enginyer.
Looking for Miss Hyde (2001) dirigida per Pepe Maldonado com a Bruno Delmas.
Nominat (2003) dirigit per Ignacio Argiro com a Patrick.
Subterra (2003) dirigida per Marcelo Ferrari com a Fernando Gutiérrez.
Machuk (2004) dirigit per Andreas Wood com a Patricio Infante.
Field Days (2004) dirigida per Raul Ruiz com a Dr. Chadian.
Secrets (2008) dirigida per Valeria Sarmiento com a Dr. Gregorio Liborio.
The Club (2015) com a pare d’Alfonso i Neruda (2016) com a Bianchi. Les dues pel·lícules estan dirigides per Pablo Larrain.
Dona fantàstica (2017) dirigida per Sebastian Lelio com a Orlando Onetto Pertier.
Mr. Larrain (2018) dirigit per Gonzalo Menéndez com a Santiago Larrain.
Participació en sèries i telenovel·les
Al canal de TVN, sota la direcció del director Vincente Sabatini Reyes, va participar en les següents sèries:
- El miracle de la vida (1990) com a Riccardo Gómez;
- Reiniciar (1991) com a Martin Baris;
- Trampes i màscares (1992) com Maximiliano Kruchaga;
- Checkmate (1993) com a Nicholas Belmar;
- Rompecorazon (1994) com a Pablo Sierra;
- Dumb Cupid (1995) com a Jaime Salvatter;
- Sucupira (1996) com Esteban Onetto;
- Gold Green (1997) com a Diego Valenzuelo;
- Lorana (1998) protagonitzada per Fernando Balbontine, Aristides Conch i Antoine Dumont;
- La bèstia (1999) com a Martin Ehaurren;
- Roman (2000) com a pare de Juan Bautista Domínguez;
- Pampa Illusion (2001) com a Jose Miguel Inostroza;
- Doors Within (2003) com Jose Cardenas;
- Pincheira (2004) com a Miguel Molina;
- Capo (2005) com a Giorgio Capo;
- Partners (2006) com Harvey Slater;
- Heart of Mary (2007) com a pare de Mateo Garcia;
- La vídua alegre (2008) com a Simon Diaz i Santiago Balmaceda.
I totes les sèries anteriors només a "El miracle de la vida" i a "La feliç vídua" Francisco Reyes va interpretar papers secundaris. En la majoria de les pel·lícules, va actuar com a personatge principal.
Amb el director Victor Huerta, Reyes va protagonitzar la sèrie Count Vrolock (2010) en el paper antagònic de Froilan Donoso i en el conte Come Back Early (2014) en el paper antagonista de Santiago Goikol.
Amb el director Rodrigo Velazquez, Francisco Reyes va protagonitzar la novel·la "On és Eliza?" al paper antagònic de Bruno Alberti, a la sèrie de televisió "El laberint d'Alícia" (2011) al paper principal de Manuel Inostroza i al relat "Pobre Rico" al paper principal de Maximum Kotapos.
El 2015 va participar en el rodatge de la novel·la "Matriarques" dirigida per Italo Galleani, protagonitzada per Gary Mendes.
El 2017 protagonitzarà la pel·lícula de televisió Tell Who It Was, dirigida per Herman Barrig, protagonitzada per Manuel Silva.
El 2018 va protagonitzar la mini-sèrie I Love to Die dirigida per Cear Olazo, interpretant el paper secundari de Nicholas Vidal.
L’última obra de Francisco Reyes va ser el paper principal d’Ernesto Orellan al relat "Sóc Lorenzo" dirigit per Nicholas Alempart.
Premis i èxits
El 1993, Francisco Reyes va participar al Festival Viña del Maar com a membre del jurat.
El 2011 es va convertir en animador del projecte Blue Frame al canal TVN.
El 2013 va aparèixer com a actor convidat al programa No Makeup.
La llista de premis de Francisco Reyes inclou:
- TV Drama Award (1995) - Primer premi al millor actor protagonista;
- TV Drama Award (2000) per guanyar la mateixa nominació;
- Copihue de Oro (2006) al millor actor;
- Chile's Choice (2007) al millor actor xilè de tots els temps.
També el 2007, Francisco Reyes va rebre el premi Wiken, dedicat a 50 anys de televisió xilena. Francisco es va convertir en el guanyador i va ser nomenat el millor actor xilè de tots els temps.
