Molts aspirants a artistes tenen dificultats per dibuixar animals, creient que dibuixar-los és molt més difícil que els paisatges o les natures mortes. En cert sentit, tenen raó, però en realitat: aprendre a dibuixar animals no és gens difícil si utilitzeu les mateixes regles en el dibuix que en altres tipus de pintura.
Instruccions
Pas 1
La manera més senzilla de dibuixar un gos de la vida és fer una foto d’un gos de pèl curt, de peu en posició tranquil·la, amb una estructura corporal ben visible. Determineu les proporcions del gos: vegeu com es situen les diferents parts del cos en relació les unes amb les altres.
Pas 2
Agafeu el llapis i agafeu-lo verticalment amb la mà estesa. Alineeu la punta del llapis amb la part superior del cap del gos i col·loqueu el dit al lloc del llapis que coincideixi amb la perspectiva de la part inferior del cap.
Pas 3
Feu una marca al llapis i, a la mateixa distància, calculeu movent el llapis quants caps encaixa el gos al seu cos. Això us donarà una millor comprensió de les proporcions. Al cap d’un temps, aprendreu, sense l’ajut d’un llapis, a ull, a determinar les proporcions de la figura que teniu davant i a transferir-les a un full de paper.
Pas 4
Almenys, en termes generals, obtingueu coneixement sobre l’anatomia del gos; això us permetrà recrear millor la forma del seu cos sobre el paper. Utilitzeu l’enciclopèdia detallada de gossos per estudiar l’anatomia dels animals. El més important que heu de recollir dels llibres és informació sobre l’estructura de l’esquelet i els músculs del gos, ja que dibuixareu aquests elements que afecten la forma externa.
Pas 5
A més de la textura i la forma del cos del gos, cal tenir en compte la perspectiva: sense seguir la llei de la perspectiva, el dibuix no es veurà voluminós i realista. L’única perspectiva fa que el dibuix sigui tridimensional i convincent. Trieu en quina perspectiva dibuixareu el gos: lineal, tonal o retallat.
Pas 6
La perspectiva lineal és diferent perquè els objectes propers apareixen més grans que els objectes distants; la perspectiva tonal es basa en fenòmens atmosfèrics i ombres que indiquen la distància del subjecte a vosaltres.
Pas 7
Com més estigui el tema, més difuminats seran els colors i més difusa serà la frontera entre l’ombra i la llum. També podeu utilitzar una perspectiva reduïda, en què algunes parts del tema apareixen més curtes i estretes a mesura que us allunyeu.
