Harriet Andersson, actriu de teatre i cinema sueca. Es va graduar d’una escola d’actuació privada. Des de 1953 - a l’escenari del teatre Malmo City. Va debutar al cinema el 1950 a la pel·lícula de Lars Erik Chellgren "Mentre la ciutat dorm". La trobada amb el director de Bergman va portar a Anderson una gran fama en el seu primer paper: a la pel·lícula "Summer with Monika" (Sommaren Med Monika, 1952), sense adorns sobre l'aparició de sentiments amorosos entre un jove i una noia des del fons social.
Biografia
Va debutar al cinema el 1949. Va conèixer a Ingmar Bergman al teatre de la ciutat de Malmö a principis dels anys cinquanta. El 1953 va interpretar el paper principal a la seva pel·lícula Leto amb Monica. Més tard, va protagonitzar nou més de les seves pel·lícules. En total, va participar en més de 90 pel·lícules.
Al teatre va interpretar papers a Hamlet de Shakespeare, Don Juan Moliere, Ànec salvatge d’Ibsen, Sonata fantasma de Strindberg, Sis personatges a la recerca de l’autor Pirandello, Castell de Kafka, etc.
Vida personal de Harriet Andersson
El primer marit de l'actriu va ser el seu amic de la infància, Bertil Weyfried. El casament va tenir lloc sense gaire abast, només hi van estar presents els amics i familiars més propers. Bertil va estimar l’actriu molt jove i poc coneguda d’aleshores. Aviat la parella va tenir una filla, que es deia Petra. Semblaria que la vida familiar era un veritable idil·li, però, el seu feliç matrimoni estava destinat només a durar cinc anys. L'ambiciosa i descarada Harriet no es podia sentir plenament realitzada amb la seva professora ordinària B. Weyfried. El segon matrimoni de l'actriu va ser molt més ressonant i va tenir una àmplia difusió mediàtica. El famós polític, director de cinema i productor finlandès Jorn Donner es va convertir en l’escollida de l’actriu sueca. Aquest últim va contribuir al desenvolupament de la carrera inicial de Harriet. No obstant això, aquest matrimoni va durar pocs anys, després dels quals la parella es va divorciar oficialment.
Carrera
La contradictòria dualitat de la naturalesa femenina se centra en l’actriu i la directora i en el seu proper treball conjunt "Un vespre de ximples" (1953), marcat per un dolor penetrant per a les persones humiliades i insultades. Un patetisme completament diferent, que afirma la vida, està impregnat de la imatge d’una nena del poble, la serventa de Petra a la comèdia lírica del mateix director "Somriures d’una nit d’estiu" (Sommarnattens Leende, 1955).
La llarga col·laboració amb Bergman Anderson (que va interpretar en deu de les seves pel·lícules) deu els majors èxits del seu camí creatiu: la dramàtica imatge d’una jove Karin, que experimenta dolorosament una profunda separació del seu marit i del seu pare i que va perdent la ment a la pel·lícula. "Com en un mirall" (Sasom I En Spegel, 1960). Proves convincents posteriors de la fecunditat d'aquesta unió: el paper episòdic de la minyona Justina en la saga familiar "Fanny i Alexander" (Fanny Och Alexander, 1982), així com el paper principal de la pel·lícula de televisió d'I. Bergman "The Dos beneïts "(De Tva Saliga, 1985).
L'actriu ha protagonitzat amb èxit altres directors suecs: J. Doiner a la pel·lícula "Sunday in September" (Un diumenge de setembre de 1963); "To love" (Att Alska, 1964), W. Sheman a la pel·lícula "Linus" (Linus, 1979). El paper que va interpretar a la pel·lícula de S. Bjorkman "The White Wall" va ser guardonat a la IFF de Moscou de 1975.
Les pel·lícules més famoses amb la participació de Harriet Andersson:
1950: Mentre la ciutat dorm / Medan stover sover (Lars-Erik Chelgren)
1951: Divorciada / Frånskild (Gustav Molander, guió de I. Bergman)
1953: Estiu amb Monika / Sommaren med Monika (I. Bergman)
1953: Evening of Fools / Gycklarnas afton (I. Bergman)
1954: A Lesson in Love / En lektion i kärlek (I. Bergman)
1955: Somnis de les dones / Kvinnodröm (I. Bergman)
1955: Somriures d’una nit d’estiu / Sommarnattens leende (I. Bergman)
1956: Última parella, run / Sista paret ut (Alf Schoberg, guió de I. Bergman)
1957: Synnöve Solbakken (Gunnar Hellström basat en la novel·la de Björnstierne Björnson)
1961: Through Dim Glass / Såsom i en spegel (I. Bergman, nominació al BAFTA a la millor actriu estrangera)
1963: diumenge de setembre / En söndag i september (Jorn Donner)
1964: About All These Women / För att inte tala om alla dessa kvinnor (I. Bergman)
1964: To Love / Att älska (Jorn Donner, Volpi Cup a Venice IFF a la millor actriu)
1964: Parelles amoroses / Älskande par (May Setterling)
1965: För vänskaps skull (Hans Abramson)
1965: Pont de les Vinyes / Lianbron (Sven Nykvist)
1965: L’aventura comença aquí / Här börjar äventyret (Jorn Donner)
1966: The Deadly Affair (Sidney Lumet)
1967: Estimulació / Stimulantia (Jorn Donner)
1967: La gent es coneix i la música suau omple els cors / Människor möts och ljuv musik uppstår i hjärtat (Henning Carlsen, premi Bodil a la millor actriu)
1967: Tvärbalk (Jorn Donner)
1968: Girls / Flickorna (May Setterling)
1968: Batalla de Roma / Kampf um Rom (Robert Siodmak)
1972: Xiuxiueigs i crits / Viskningar och rop (I. Bergman, David di Donatello, premi Golden Beetle a la millor actriu)
1975: White Wall / Den vita väggen (Stig Bjorkman, premi a la millor actriu a la IFF de Moscou)
1975: Monismanien 1995 (Kenne Fant)
1977: Snorvalpen (Wilgot Schöman)
1982: Fanny i Alexander / Fanny och Alexander (I. Bergman)
1986: The Two Blessed / De Två saliga (I. Bergman, TV)
1999: Happy End (Christina Olofson, nominació al premi Golden Beetle a la millor actriu)
2003: Dogville (Lars von Trier)
Premis i premis
1964 - Volpi Cup a la IFF de Venècia a la millor actriu de la pel·lícula "To Love".
