Amb l’aparició de les pel·lícules sonores a Hollywood, cada vegada era més possible veure actors amb un aspecte enganxós, un somriure encantador i una veu suau a les pantalles. Una de les heroïnes més brillants i memorables de la pantalla era una noia sexy que va conquistar el públic i els directors: Raquel Torres.
Raquel Torres (o) és una actriu de cinema mexicà-nord-americana de primeres pel·lícules sonores. Gràcies a dades externes, habilitats interpretatives i una veu agradable, va aconseguir molt en la seva carrera cinematogràfica, va trobar el seu amor.
Biografia
Va néixer l'11 de novembre de 1908 en el si d'una família emigrant d'Alemanya i mare mexicana. La família vivia al petit poble d'Hermosillo, Sonora (Mèxic), on la nena va començar a assistir a una escola local. Als set anys, després de la mort de la seva mare, el pare la va portar amb la seva germana a Amèrica, on es van educar les senyoretes. Per donar intriga, per beneficiar-se a Hollywood, va canviar el seu cognom, parlava amb un lleuger accent (una barreja d’anglès i mexicà). A l’escola, molts prestaven atenció a una noia encantadora, dotada per la natura de talent i bellesa. Van observar la seva pell de porcellana, ulls grans, un somriure dolç, amabilitat i atractiu. Després de rebre els seus estudis secundaris, Raquel va decidir provar-se com a actriu i va entrar a un estudi de teatre.
Carrera
Els primers passos cap a la creativitat es van donar a la pel·lícula no sonora de White Shadows of the South Seas del 1928, en què interpretava una dona tahitiana, l'esposa del doctor blanc Lloyd. Tot i la seva curta edat, va passar el càsting, va ser escollida entre 300 candidats i va rebre aquest paper. La pel·lícula presentava per primera vegada el rugit d’un lleó (escena de la firma de Metro Golden Myers) i era el so més llarg d’una pel·lícula muda. Posteriorment, la pel·lícula, completament preparada per a la seva distribució, es va processar en un estudi de Nova Jersey, es van aplicar acompanyaments musicals i efectes especials.
Després hi va haver una sèrie de pel·lícules on Raquel va interpretar a encantadors i seductors illencs. Un somriure, expressions facials, moviments plàstics d’un cos encantador, tot va delectar el públic, s’esperaven amb impaciència les imatges amb la seva participació, tenia molta demanda. L’esdeveniment més important per a Torres va ser el reconeixement de la seva veu, es va convertir en una marca en la selecció d’actors per a pel·lícules.
El 1929 es van estrenar dues pel·lícules: "El cavaller del desert" i "El pont de San Luis Rey", que van donar fama a Raquel i al primer "Oscar". Es va provar a si mateixa en un nou paper, va interpretar heroïnes versàtils.
L’any 1930 va estar marcat per l’actriu per una sèrie de pel·lícules amb els actors més populars d’aquells anys: Charles Bigford, Lionel Barrymore i Boris Karloff. Va ser una nova onada d’emocions, sensacions. El thriller "Sea Bat" va ser rebut amb esclat pel públic, i va rebre els màxims elogis de la crítica.
El 1931 va decidir arriscar-se, va intentar treballar a Broadway, va jugar al vodevil, comèdia, va participar en una producció teatral del Loew State Theatre de Nova York. L'espectador més memorable va ser l'obra de John McDermott "Adam tenia dos fills" (Adam tenia dos fills).
Entre el 1933 i el 1936, va tocar en cinc pel·lícules, amb un repertori diferent. Es tractava de pel·lícules de comèdia, dramàtiques i d’aventures amb una trama inusual i un lloc de rodatge. Torres va fer front fàcilment a les tasques i va aportar noves notes al seu paper. Les millors pel·lícules d’aquest període van ser: "Duck Soup", "The Woman I Stole", "Aloha", "Westward, Young Man" (1936).
Vida personal
Raquel s’ha casat dues vegades, però mai no ha experimentat la felicitat de la maternitat. Des del 1936, pràcticament va deixar d'actuar en pel·lícules, actuant ocasionalment al teatre. Per la seva carrera professional, va protagonitzar 15 pel·lícules, va jugar en deu representacions i va participar en programes de televisió.
El 1934, en una festa amistosa amb socis escènics de Hollywood, va conèixer el revenedor Stephen Ames. A un amic els agradaven, però el jove estava casat amb l’actriu Adrienne Ames i Torres sortia amb una parella de cinema. Les reunions curtes van esdevenir passió. Un any més tard, una nova reunió els va reunir a Nova York, es van conèixer, ell la va acompanyar al rodatge de la pel·lícula.
El 1935, mentre ballava en un club colonial, Stephen li va proposar, però la nena va trigar temps, necessitava pensar. A la trucada del matí i a la proposta reiterada, va acceptar convertir-se en la seva esposa. El regal de compromís de Raquel va ser un Rolls-Royce de luxe i dues setmanes després es van casar.
Després de la lluna de mel, vam comprar terrenys a Bel Air, la zona més bonica de Los Angeles, i vam construir una casa. El primer matrimoni va durar gairebé vint anys. L’empresari va morir l’abril de 1955, el dia del seu aniversari de casament. Va ser un matrimoni feliç, va dedicar anys de la seva vida al seu marit, somiant amb fills.
El segon cònjuge era el famós actor, director i productor John Hall, un guapo aventurer, un dels favorits de les dones. Van signar el 1959, però a causa dels seus personatges temperats, aviat es van divorciar. Al cap de poc temps, reunits al plató, es van tornar a acostar i van decidir viure junts, fins i tot van comprar una petita casa a Califòrnia.
Dos anys abans de la seva mort, durant un terrible incendi a Malibu, la seva casa va cremar completament. L’actriu no patia, però estava molt preocupada, començava a emmalaltir sovint i als 79 anys va morir. Segons els metges, va ser un atac de cor. Va ser enterrada a Los Angeles, Califòrnia.
El 2002 es va estrenar un documental històric dedicat a la imatge centenària dels llatinoamericans al cinema. Es basa en enregistraments d’arxiu conservats al fons cinematogràfic de quaranta-nou dels actors llatins més populars i memorables, entre els quals es trobaven els enregistraments de la gran Raquel Torres.
