Tot i que molta gent associa la paraula "superordinador" a un equipament complex i car que ocupa la superfície d'un petit vestíbul, a la pràctica avui es pot construir un petit cotxe d'aquesta classe a casa. Només calen algunes consoles de jocs modernes.
Instruccions
Pas 1
Compra vuit consoles de jocs Sony PlayStation 3 fabricades abans del 28 de març de 2010. Els podeu trobar, per exemple, a les subhastes en línia. Assegureu-vos que totes les màquines tinguin una versió de firmware anterior a la 3,21 (no inclosa). En el microprogramari més recent, la capacitat d’instal·lar Linux està desactivada. Quan compreu consoles, en cap cas intenteu connectar-les a Internet o executar-hi jocs abans d’instal·lar Linux; és possible que comenci una actualització automàtica del firmware a la darrera.
Pas 2
Tingueu cura de la font d'alimentació del superordinador. Tenint en compte que la PlayStation 3 consumeix 400 W d’alimentació i que un superordinador format per vuit consoles és de 3200 W, hauríeu d’utilitzar un cable d’extensió per a un corrent de 20 A (amb un marge, ja que el consum real real serà de 14, (54) A, més afegir corrents consumits per televisors o monitors) El sòcol també ha de suportar el corrent amb el mateix marge. El mateix s’aplica al cablejat, a la màquina del tauler i al comptador. Aquest superordinador no es pot utilitzar amb cases de construcció soviètica amb cablejat d'alumini.
Pas 3
Connecteu un teclat i un ratolí USB a cada descodificador. Podeu connectar-hi un monitor o un televisor a la vegada, però si l’espai i la capacitat d’alimentació ho permeten, podeu equipar tots els descodificadors amb dispositius de visualització al clúster. En canviar un monitor o un televisor d’una màquina a una altra, desconnecteu això.
Pas 4
Per a cada descodificador, instal·leu una distribució específica del sistema operatiu Fedora 8 per a processadors amb el conjunt d’instruccions PowerPC (abreujat com a ppc). La versió x86 habitual de Fedora, que és familiar per a molts, no funcionarà. Per instal·lar-la, necessitareu una imatge especial de la unitat flash ubicada a:
www.ps3cluster.org/distros/ps3.zip Configureu el STB de manera que s'engegui per defecte des d'una memòria USB. Desempaqueteu la imatge, connecteu-la a la màquina i reinicieu-la. Introduïu el DVD Fedora 8 i instal·leu-lo. Repetiu-ho per a la resta de caixes
Pas 5
Connecteu tots els descodificadors a un encaminador connectat a Internet il·limitat. Cal configurar-lo amb DHCP. Si l’encaminador no té vuit ports lliures, utilitzeu un concentrador addicional. Reinicieu Fedora en totes les màquines i obtindran automàticament les seves adreces IP.
Pas 6
Però vuit descodificadors que no interactuen de cap manera encara no són un superordinador. Heu d'instal·lar a cadascun d'aquests paquets que proporcionin aquesta interacció: instal·leu el servidor openssh
Yum instal·larà openssh-clients
yum instal·leu nfs-utils
yum instal·leu openmpi openmpi-devel openmpi-libs Feu que una de les màquines sigui la mestra: la resta la controlarà. En aquesta màquina, a la carpeta / etc, creeu un fitxer openmpi-default-hostfile i escriviu-hi les adreces IP dels altres descodificadors inclosos al superordinador. Tingueu en compte que cada vegada que reinicieu les màquines, el router pot assignar-los adreces de manera diferent i s’haurà de refer aquest fitxer. Això es pot evitar canviant els cotxes en el mateix ordre cada vegada.
Pas 7
Baixeu el fitxer des de la següent adreça:
www.ps3cluster.org/distros/pi.c Col·loqueu-lo a la carpeta openmpi de la màquina amfitriona. Executeu l'ordre
mpicc -o Pi Pi.c Això produirà un fitxer executable anomenat Pi. Col·loqueu-lo a totes les màquines i executeu-lo només al principal:
mpirun -np N./Pi
on N és el nombre d'iteracions. El vostre superordinador començarà a calcular el valor del nombre π. Com que un superordinador consumeix una potència enorme segons els estàndards domèstics, fer-lo servir durant més de vint minuts al dia no és racional des del punt de vista financer.
