No molts poden presumir de la capacitat de disparar amb precisió. Mentrestant, aquesta habilitat es pot desenvolupar mitjançant un entrenament dur i exercicis especials.
Quan aprengueu a disparar, heu d’utilitzar la mateixa arma des de la qual teniu previst disparar en el futur. L’entrenament es pot dur a terme tant amb trets en blanc a casa com amb municions en viu en un camp de tir especialitzat. En aquest darrer cas, el resultat serà més evident, tot i que això comporta costos financers addicionals.
Entrenament per adherència
En primer lloc, heu d’aprendre a subjectar adequadament una arma. La tasca principal és poder distribuir correctament el pes de l’arma mentre la teniu a les mans. El rifle s’agafa amb dues mans: la mà dreta s’envolta fortament al voltant de la banya de la mànega o de la pistola, el dit es recolza sobre el protector protector del gallet. La mà esquerra només sosté el forend, però no l’estrènyer. La tasca de la mà esquerra és amortir el canó oscil·lant, de manera que ha de fer-se càrrec de qualsevol vibració i no transmetre pulsacions de sang al cos del rifle.
L’adherència de la pistola durant l’entrenament només s’ha de fer amb la mà dreta. En aquest cas, la mà esquerra s’amaga darrere l’esquena i es dobla al colze. Cal subjectar una arma amb una sola mà sense massa esforç, però amb força i no de forma fluixa. La diferència entre les pistoles és que sempre s’esforcen per baixar la boca a causa del centre de gravetat desplaçat. Cal tenir-ho en compte i col·locar el raspall de manera que no flueixi per una càrrega prolongada.
Practicant un descens suau
Si l’adherència correcta té un impacte més gran en la comoditat d’objectiu, un gatell premut correctament garanteix la precisió del tret. Cal prémer el gallet de manera molt suau, augmentant gradualment l’arrencada del gallet. El principal error dels tiradors novells és la impaciència, a causa de la qual apreten l'últim terç del disparador a l'instant, cansats d'esperar un tret. Al mateix temps, el descens hauria de ser una mica inesperat per al propi tirador. Premeu el gallet perquè estigui al centre del coixinet de la primera falange del dit índex. Prémer una àrea diferent sovint condueix a una desviació lateral del canó. El tret s’ha de fer en l’exhalació, quan els pulmons no exerceixen pressió sobre el cor i es transmeten menys vibracions al tronc.
Utilitzant diferents àmbits
Les vistes del tipus obert tenen una barra de punteria amb dos i una vista frontal amb un punt de contrast. La finalitat consisteix a alinear visualment els punts en una línia horitzontal i apuntar el punt mitjà cap a l'objecte que apunta. Les vistes de diòptries no requereixen la combinació de dues vistes a la mateixa línia i, per tant, sovint estan equipades amb armes d'assalt, que es disparen de manera manual. Per apuntar en una mira diòptrica, s’utilitza una mira frontal, que pot tenir la forma d’un anell o un rectangle vertical. Durant el procés d’objectiu, pot ser difícil mantenir l’objectiu a la vista frontal durant molt de temps, de manera que es dispara a la primera millor oportunitat. Si el tirador té una presa i un gatell correctes, hi ha una probabilitat gairebé completa que la bala caigui exactament al punt on anava apuntant.
