El cinema de no ficció és un tipus de cinematografia que tradicionalment s’oposa a la ficció o la ficció. Aquest tipus de cinematografia té algunes característiques importants.
Instruccions
Pas 1
En llengua russa, les diferències entre els conceptes de pel·lícules de ficció i no ficció són molt difuminades. És molt més lògic utilitzar els termes anglesos "ficció" i "no ficció" (traduït com "amb ficció" i "sense ficció"). Podeu descriure pel·lícules de no ficció com filmar persones reals en situacions reals. Les pel·lícules de no ficció no són documentals en el sentit general de la paraula, ja que els documentals poden contenir elements de posada en escena, dramatitzacions filmades específicament per a la pel·lícula. Però quan es descriu aquest tipus d’art, sovint es combinen aquests conceptes.
Pas 2
Els temes de les pel·lícules de no ficció o documentals solen ser fenòmens culturals, èxits destacats, hipòtesis científiques, esdeveniments interessants, descripcions de la vida de personatges famosos o grups de persones. Però les reconstruccions històriques dels llargmetratges, encara que es corresponguin plenament amb la realitat, no es poden anomenar representants de les pel·lícules de no ficció. I pel·lícules en què hi ha elements de posada en escena, per exemple, una provocació especial d’herois a les emocions o la restauració d’esdeveniments documentals a la pantalla, al contrari, es consideren representants del gènere.
Pas 3
Hi ha diversos tipus de pel·lícules de no ficció que no s’exclouen mútuament i que no esgoten totes les opcions possibles, ja que en aquest tipus de cinema no hi ha fronteres clares entre gèneres. Pot ser una crònica d’esdeveniments, rodatges amb finalitats especials (per exemple, per a protocols policials, videovigilància, rodatges científics), cròniques de cinema, periodisme d’autor, etc. Segons la seva forma, les pel·lícules de no ficció es poden dividir en un reportatge de pel·lícules, un retrat, un diari de pel·lícules, un viatge cinematogràfic, un assaig cinematogràfic, una investigació cinematogràfica, una comèdia, etc.
Pas 4
Les tasques que afronta el creador d’una pel·lícula de no ficció poden ser diferents: creació d’un llibre de text; investigacions geogràfiques, etnogràfiques, zoològiques, històriques o de qualsevol altra índole; creació d’un mitjà de propaganda (científic, religiós, de venda, etc.); creació de noticiaris (descripció d’un llarg procés o esdeveniments històrics), creació d’una obra periodística (consideració de problemes polítics i socials actuals). El documentalista Hugh Bedley ha definit ben bé la tasca principal de tot el gènere de les pel·lícules de no ficció: "explicar el món en què vivim".
Pas 5
El procés de fer una pel·lícula de no ficció és força complicat. Prèviament, l’autor ha de trobar materials que hagin de ser vitals i documentats. Basant-se en els fets provats, s’escriu un guió. Per combinar tots els materials en una sola pel·lícula, s’editen materials d’arxiu fotogràfic i de vídeo, es realitzen reportatges (en forma d’entrevistes o notícies) i s’escenifiquen (però recreen amb exactitud la imatge del que està passant a la realitat), es realitzen rodatges, rodatges interiors o de camp fora, en funció de l’escenari.
Pas 6
Fins ara, les pel·lícules de no ficció no són populars entre els espectadors, tot i que s’estan creant moltes pel·lícules i documentals. És que no tots arriben al públic massiu. Molt sovint, aquestes obres mestres només es poden veure en festivals de cinema especials o fins i tot tancats, que fins ara tampoc no poden presumir d’un públic nombrós.
