Hall Bartlett és un actor, director, productor de cinema i guionista nord-americà. Nascut el 27 de novembre de 1922 a Kansas City, Missouri, EUA. Va morir el 7 de setembre de 1993 a Los Angeles, Califòrnia, EUA als 70 anys.
Biografia
Hall Bartlett va néixer a Kansas City, la ciutat més gran de Missouri. Educat a la Universitat de Yale en humanitats. Va ser membre de la societat "Phi Beta Kappa", la comunitat estudiantil nord-americana més antiga, coneguda per la seva selectivitat i exigència envers els seus membres. La pertinença a aquesta societat es considera un reconeixement del màxim mèrit pels estudiants nord-americans. De mitjana, només un de cada cent sol·licitants té l’honor de participar-hi.
Premi de la beca internacional Rhodes. Després de completar els seus estudis, va servir de reclutament durant cinc anys a la intel·ligència naval de l'exèrcit nord-americà.
Carrera
La carrera de Hall Bartlett va començar el 1952, quan va dirigir el seu primer documental, Navajo, com a productor. La pel·lícula narra la situació dels indis americans als anys 40 i 50 del segle XX. Hall es va convertir no només en el productor d'aquesta pel·lícula, sinó que també va jugar el paper principal del conseller escolar de l'Índia. La pel·lícula està nominada a 2 premis de l'Acadèmia a la millor fotografia i al millor documental.
La següent pel·lícula, Mad Men (1953), és la història de la superestrella del futbol americà Elroy Hirsch. Va ser la primera pel·lícula de futbol americà als Estats Units i per a Hall va ser la primera pel·lícula que no només va produir, sinó que també va dirigir. Val a dir que la pel·lícula es va estrenar a Hall Bartlett Productions, que Hall havia registrat poc abans.
Unchained és una pel·lícula de la presó del 1955 filmada en només 6 mesos al California Institute for Men, el nom de la presó masculina de Chino, Califòrnia. En aquesta pel·lícula, Hall era el productor, el director i el guionista. La cançó temàtica "Unchained Melody", escrita per a aquesta pel·lícula, s'ha convertit en un clàssic internacional.
Bartlett Productions Hall aviat va adquirir els drets de la primera novel·la del novel·lista britànic canadenc Arthur Haley, Zero Hour! i el va filmar. La pel·lícula hauria quedat desconeguda, però el 1980 es va rodar una paròdia-desastre de la pel·lícula "Avió!", Que va copiar algunes parts de la pel·lícula original gairebé completament.
Drango és una pel·lícula nord-americana del 1957 sobre el final de la guerra civil nord-americana.
All Young Men és un llargmetratge de 1961 que tracta el tema de la segregació al cos de marines dels EUA. El sergent afroamericà Towler rep inesperadament el comandament d’un escamot de tots els soldats blancs. Tauler haurà de guanyar-se la confiança i el respecte dels seus subordinats i retirar un pelotó de la seva zona de combat.
The Caretakers és un drama nord-americà del 1963 sobre la vida en un hospital mental. A petició del president John F. Kennedy, es va mostrar per primera vegada al pis del Senat dels Estats Units.
The Global Cause és una pel·lícula de 1964, la història del primer nen trobat a la seu de l’ONU i la nacionalitat del qual no es pot determinar.
Sol Madrid és una pel·lícula del 1968 sobre màfies d’heroïna.
Change és un drama del 1969 sobre els problemes de la generació estudiantil.
Generals of the Sand Quarries és la primera pel·lícula d’acollida internacional de Hall Bartlett que s’inclou al setè Festival Internacional de Cinema de Moscou. Aquesta pel·lícula, dedicada a les colles de carrer de joves pobres sense llar, s’ha convertit en una pel·lícula de culte a l’URSS.
Seagull, de Jonathan Livingston, va ser el més famós èxit en la direcció de Hall Bartlett. La pel·lícula va ser nominada a dos premis de l'Acadèmia a la millor fotografia i a la millor reducció de pel·lícules. La banda sonora enregistrada per a la pel·lícula va rebre una àmplia popularitat i aclamació de la crítica. No obstant això, la pintura en si mateixa amb prou feines cobria el cost de la seva producció.
A més, la gavina de Jonathan Livingston ha estat objecte de plets des del principi: per un gran nombre de discrepàncies entre la pel·lícula i el llibre, pel fet que Hall va tallar massa música de la pel·lícula i d'altres.
Els fills de Sánchez és una pel·lícula del 1978 sobre el destí d’una família mexicana i la seva lluita contra la cultura de la pobresa que l’envolta. En aquesta pel·lícula, el paper principal va ser interpretat per Lupita Ferrer, llavors esposa de Hall Bartlett. La banda sonora de la pel·lícula va guanyar un premi Grammy. La pel·lícula es va projectar a l’Onzè Festival Internacional de Cinema de Moscou el 1979.
L'última pel·lícula de Bartlett va ser la pel·lícula de televisió Love Forever del 1983. La pel·lícula narra l'amor de dos joves John i Laura, un dels quals (John) va ser expulsat del país i l'altre (Laura) empresonat. Per tornar a reunir-se, John ha de formular i executar un pla inoblidable, agafador i que posa en perill la vida per segrestar la Laura.
La pel·lícula narra sobre el Laos comunista, convertit en un estat policial. El rodatge va tenir lloc a Tailàndia. Bartlett es va convertir en el primer cineasta que va rebre permís per rodar al riu Mekong, que separa Tailàndia i Laos. Un gran nombre de problemes durant el rodatge van obligar Hall a editar la pel·lícula en un ambient d’extrem secret.
Assoliments
A la seva ciutat natal de Los Angeles, Hall Bartlett va fundar el Music Center, va ser director del James Doolittle Theatre, patró del Museum of Art i de la American Youth Symphony Orchestra, membre de la junta del canal de televisió digital virtual KCET, organitzador de Los Angeles Club de futbol professional Rams i club de bàsquet Los Angeles Lakers Basketball Club.
Després del final de la seva carrera cinematogràfica, va començar a escriure novel·les. La seva primera novel·la, Descansa a les nostres vides, publicada el 1988, es va convertir en un èxit de vendes. També eren àmpliament conegudes les novel·les "Face to Face", publicades el 1993 per l'editorial nord-americana "Random House".
En col·laboració amb Michael J. Laski, va escriure guions per a 12 projectes. Un dels guions després de la mort de Hall va ser venut per la seva vídua Steven Spielberg i utilitzat per a la pel·lícula Catch Me If You Can.
Premis
Les pel·lícules de Hall Bartlett han guanyat 10 primers premis en diversos festivals internacionals de cinema, 17 nominacions als Oscar, 8 Goldenscar d’Or de la premsa estrangera de Hollywood i més de 75 premis i premis de diverses organitzacions i publicacions nacionals i internacionals.
Vida personal
Hall Bartlett s’ha casat tres vegades.
Primera esposa: Rhonda Fleming, nata Marilyn Louins, cantant nord-americana, actriu de cinema i televisió. Va protagonitzar més de 40 pel·lícules i va guanyar fama com l’actriu més glamur del seu temps, sobrenomenada la "Reina del Tecnicolor", ja que va sortir bé en imatges i pel·lícules rodades amb aquesta tecnologia. El matrimoni es va formalitzar el 1966 i es va dissoldre el 1972.
La segona esposa és Lupita Ferrera, una actriu veneçolana de cinema, teatre i televisió. Es va fer famosa per la seva bellesa, sobretot pels seus grans ulls expressius, així com pel seu fort talent teatral. El matrimoni va durar poc: es van casar i es van divorciar el 1978.
La tercera esposa és Lois Butler, una actriu de cinema nord-americana. Es desconeix la data del casament. El matrimoni va durar fins a la mort de Lois el 1989.
No hi ha nens.
