Una de les sensacions televisives del 2010 va ser la sèrie "School". Aquest projecte va cridar l’atenció d’espectadors i crítics, principalment per la seva trama (la relació a l’escola moderna) i l’estil de presentació.
La directora d’aquest projecte va ser Valeria Gai Germanika, ja coneguda pel seu treball "Tothom morirà, però jo em quedaré", que va rebre un dels premis del Festival de Cannes.
El tema de la sèrie de televisió era la vida dels moderns estudiants de secundària, la seva relació entre ells, amb pares i professors. La imatge conté personatges força típics de l’escola russa moderna. El propòsit de la sèrie era precisament demostrar la realitat tal com l’entenia el director. Això va ser facilitat per la manera de disparar: no es van utilitzar trípodes i decoracions, així com un acompanyament musical addicional entre bastidors. Se suposava que això donaria a la sèrie un aspecte pseudodocumental.
Es van estrenar un total de 69 capítols de la pel·lícula. Amb la primera sèrie, el centre de la narració és la novena classe "A" d'una escola ordinària de Moscou. A la narració, és bastant difícil distingir els personatges principals; es desenvolupen diverses històries alhora. El tema principal es pot considerar els conflictes interns que sorgeixen entre els estudiants entre ells. Poden ser causats tant per simple aversió com per amor no correspost. El director mostra l’escola com un món bastant cruel, on els adolescents es fan mal els uns amb els altres.
Les relacions entre fills i pares no són menys complicades. A la sèrie es va crear la imatge d’Anna Nosova: una noia criada pels seus avis, però que experimenta la càrrega del seu excés d’amor i sobreprotecció. També és interessant un heroi com Vadim Isaev, a qui l'alcoholisme del seu pare empeny a deixar-se portar amb idees polítiques radicals.
Es presta molta atenció als professors de la història. Alguns d’ells es mostren des del costat positiu, però sovint la seva autoritat no és suficient per controlar la situació a l’escola.
La trama mateixa de la sèrie i la manera de presentar el material van provocar una reacció molt mixta per part del públic. Però tant els partidaris com els contraris a la posició del director coincideixen a dir que la vida escolar es mostrava des d’un costat bastant desagradable. La qüestió és fins a quin punt aquest quadre es correspon amb la realitat.
