Fins i tot la més allunyada de la història i l’astronomia, probablement una persona va sentir parlar de la famosa profecia maia, segons la qual la vida a la Terra hauria d’acabar en un gran cataclisme i el més aviat possible: el 21 de desembre de 2012. Un final tan trist de la humanitat es preveu suposadament en el calendari dels antics pobles maies molt desenvolupats, els sacerdots dels quals van assolir cims sense precedents en ciències tan exactes com les matemàtiques i l’astronomia.
Com és habitual, inexperts en ciències, o fins i tot simplement ignorants, àvids de tota mena de sensacions, van recollir de bon grat aquesta impressionant informació. Alguns d’ells creien seriosament que s’acostaria la fi del món. Però, què és el calendari maia? I sobre la base de quina conclusió tan trista es va fer?
Aquests antics indis utilitzaven un sistema de càlcul del temps molt complex, que es basava en cicles formats per tretze segments (baktuns) de 144.000 dies. I el final de l’últim dels cicles cau just el 21 de desembre d’aquest any, és clar, quan el sistema maia se superposa al nostre sistema de temps. Als manuscrits maies supervivents, així com als textos esculpits a les parets de les seves piràmides i altres estructures, hi ha interpretacions molt vagues com ara: "Aleshores vindrà una nova era", o "Aquest serà el final de les èpoques anteriors". D'acord, aquestes frases (especialment en la traducció de l'antic llenguatge extingit) es poden interpretar com vulgueu. Només es pot sorprendre que, sobre la base d’aquestes proves, s’hagi estès tota mena de declaracions frívoles, especulacions sobre un suposadament imminent gran cataclisme.
Per descomptat, això és ridícul. A més, recentment els arqueòlegs han trobat una ciutat maia fins ara desconeguda a la jungla del país llatinoamericà de Guatemala. I allà, a la paret d’un edifici religiós, es va descobrir un altre calendari, executat en forma de fresc. Segons els experts, aquest calendari es va elaborar com a molt tard al segle IX dC i cobreix un període d’uns set mil anys. Aquest fet, per si sol, no deixa cap pedra oberta a la teoria de la fi del món, com predirien els antics sacerdots maies.
No hi ha dubte que les noves expedicions arqueològiques trobaran nous calendaris d’aquest increïble poble. Al cap i a la fi, els indis maies vivien en una àrea molt extensa que abastava el territori d’estats moderns com Guatemala, Hondures, Belize i tot l’estat de Yucatán de l’estat de Mèxic. Estan coberts de densos boscos tropicals, a les profunditats dels quals probablement encara hi ha ciutats maies. Amb nous calendaris de paret, que segur que impulsaran la fi del món a una nova cita. Així, les persones crédules, ja preparades per a la fi del món, poden respirar alleujades.
