La dansa és un llenguatge corporal universal, amb l’ajut del qual les persones des de temps antics han expressat els seus sentiments i actualment es valora molt la capacitat de ballar, controlar el seu propi cos i tancar les emocions en moviment. En la capacitat de ballar, és important no només plantejar moviments i donar-los vida, sinó també crear el mateix espectacle de dansa, que ha de ser reflexiu i competent.
Instruccions
Pas 1
Per compondre un ball, heu d’entendre què inclou la composició. En la composició de la dansa, el seu contingut, l’acompanyament musical, el text de la dansa són importants: el moviment en si, les postures dels ballarins, les expressions facials i el component emocional. També és important com es mouen els ballarins per l’escenari, en quins angles mostraran els seus moviments al públic.
Pas 2
La composició del ball ha de ser harmònica i orientada a expressar els sentiments que produïu a la producció per tots els mitjans disponibles i a crear un cert estat d’ànim en el públic.
Pas 3
Determineu quin estat d’ànim voleu expressar amb el llenguatge de la dansa: amor, delit, pena, desesperació, gelosia, valor o por. Quan creeu una producció, aneu de simple a complex per no perdre l’atenció del públic i acumuleu tensió mentre balleu.
Pas 4
Assegureu-vos d’incloure a la dansa el moment del clímax, quan la tensió arriba al punt més alt i, després del clímax, no arrossegueu la producció; hauria d’aparèixer poc abans del final.
Pas 5
Val la pena començar una actuació de dansa amb una exposició en què els herois de la dansa siguin presentats al públic i tinguin l’oportunitat d’acostumar-se al començament del ball, veure els ballarins i els seus vestits. Hi hauria d’haver un empat després de l’exposició. Intenteu que sigui captivador, clar i viu perquè el públic pugui determinar l'estat d'ànim principal de la dansa i els personatges dels ballarins, per percebre les seves imatges.
Pas 6
Els moviments dels ballarins de la corbata haurien de correspondre sobretot a la seva imatge escènica. Després hi ha el desenvolupament de l’acció: no la feu massa perllongada, intenteu fer-la de manera que l’espectador no aparti els ulls de l’escenari ni un minut. En aquesta etapa, podeu sorprendre al públic reordenant els ballarins, canviant la música o el vestuari. En aquesta etapa, el públic hauria d’entendre la trama principal del ball.
Pas 7
Finalment, després del desenvolupament, hauria d’arribar un clímax, incloent el màxim poder d’influència sobre el públic. El clímax és l’element més potent d’una producció de dansa, així que presteu una atenció especial a dissenyar-la.
Pas 8
No us oblideu del desenllaç: la part final del ball hauria de començar poc després del clímax, pot ser inesperada i inusual, però assegureu-vos que el desenllaç serà espectacular. No acabis mai un ball immediatament després del clímax; deixarà al públic una incòmoda sensació d’incompletesa. Treballar al plató perquè la dansa sembli holística.
