Un guitarrista àvid tocarà fàcilment qualsevol acord a les cordes. Però, com s’entenen els acords enregistrats a les notes? Aquesta o aquella combinació de sons es pot explicar des del punt de vista de la teoria musical. L’enregistrament d’acords consisteix en lletres i números llatins. Cadascun d’aquests símbols té un significat determinat.
Instruccions
Pas 1
La lletra del nom de l’acord indica quina nota es troba a la base de l’acord (és a dir, en quina nota es basa). En la teoria de la música, s'accepta la següent notació de notes:
C: nota "abans";
D: nota "D";
E - nota "mi";
F: nota "fa";
G - anoteu "sal";
A - nota "la";
H - nota "si";
B - la nota "Si bemoll". Si al costat de la lletra hi ha un signe pla o agut ("#", "b"), la nota indicada es puja o baixa, respectivament, de mig to.
Pas 2
Les lletres de la designació d’acords poden ser majúscules o minúscules. També es pot afegir una "m" a una lletra majúscula. Una lletra minúscula en un nom d'acord o una "m" afegida a una lletra majúscula indica que aquest acord no és un acord major, sinó menor. La diferència entre els dos trasts és la ubicació del terç menor a l’acord.
Pas 3
Ara considerem l'estructura immediata de l'acord. Si només s’indica amb lletres, aleshores teniu al davant una triada, és a dir, tres sons disposats en terços. La triada major és el terç major i el tercer menor i el menor és el terç menor i el major.
Si el número "6" s'assigna a la lletra de l'acord següent, es tracta d'un sisè acord. Consta d’un tercer a la part inferior i un quart a la part superior. En un sisè acord major, el tercer és menor i en menor és major.
Si el número "7" s'assigna a la designació de lletra d'un acord, aleshores es tracta d'un setè acord. Es tracta d’una consonància de quatre sons disposats en terços.
En la música de guitarra, tots els acords anteriors es troben més sovint.
