Llegint un llibre o veient el joc d’actors professionals, poca gent pensa en quin tipus de gènere pertany a aquesta o aquella obra. Tot i això, doneu una determinada valoració a un llibre o una pel·lícula, tot i que no només expresseu la vostra pròpia opinió en forma de "m'ha agradat o no m'ha agradat". Com a regla general, es parla de la interpretació dels actors, així com de la qualitat del text, però per a això cal conèixer les lleis pertinents del gènere i poder definir-les.
El més probable és que hagueu sentit expressions com "drama de la vida" o "bell melodrama". Quina diferència hi ha entre drama i melodrama? El drama és, es podria dir, una versió popular d’una tragèdia que descriu la vida de la gent comuna, amb les seves aspiracions i experiències, en el context de la realitat del món que el públic objectiu està veient fora de la finestra. I, com a la vida, l’enfrontament entre la societat i l’individu es converteix en el destrossat destí dels qui desafiaven el sistema. A més, el melodrama és un subgènere del drama. Es pot atribuir a gèneres de llum i masses, on el principal públic objectiu és la bella meitat de la humanitat. La intriga del melodrama manté els lectors en suspens, cosa que els empeny a simpatitzar i empatitzar amb les llaminadures que s’enfronten al mal que amenaça amb treure’s les seves fortunes, llars, honor i vida. Cansades de problemes quotidians, les dones amb llàgrimes als ulls contemplen les aventures dels herois, la vida dels quals és plena d’emocions i coses belles. Si comparem el gènere del drama amb el melodrama, els personatges principals de qualsevol drama són persones normals. Una història dramàtica tracta de la persona mitjana. No governa el país i no viu en un castell medieval. Però els herois d’un melodrama són, per regla general, persones de l’alta societat, aristòcrates. Així, per exemple, un vilà crea intrigues constants a un heroi o una heroïna positiva. Un personatge comú d’un melodrama és una persona desheretada o desautoritzada. Al centre del drama hi ha la vida personal d'una persona, el seu malentès per part d'altres persones, un conflicte amb la societat. L’autor presta l’atenció principal a les contradiccions humanes universals, que es concreten en les accions i en tot el comportament del protagonista. L’essència del melodrama és mostrar el món espiritual dels personatges, així com reflectir totes les seves experiències i emocions. A més, tota la trama es basa en les oposicions de l’odi i l’amor, el bé i el mal, la lleialtat i la traïció. A més, aquestes contradiccions tenen colors rics i matisos diferents amb una emotivitat pronunciada. El melodrama és una història d’amor feliç o tràgic. I el drama pot ser variat: militar, eròtic, polític, etc. El més important és que la trama es basa en el conflicte entre el personatge i la realitat circumdant. El final del drama sol ser tràgic. El melodrama s’omple sovint d’ironia, un conte de fades, i el final de l’obra en si sol és feliç. No obstant això, hi ha excepcions entre els melodrames. Quina altra diferència hi ha entre melodrama i drama? Aquest últim té una implicació més profunda des del punt de vista de la psicologia. No afecta immediatament el lector ni l’espectador, obligant-los poc a poc a pensar en la seva existència i a adonar-se de la tragèdia de la història del personatge. I el melodrama dels primers minuts de visualització evoca una autèntica "tempesta" d'emocions en l'espectador. Al mateix temps, la trama és fascinant, el comportament dels herois excita, desperta empatia. Per tant, podem treure les conclusions següents. El melodrama és un subgènere del drama. Una obra dramàtica reflecteix el conflicte entre un individu i la societat, mentre que un melodrama és una història d’amor. El resultat del drama té un final tràgic. El melodrama té un final feliç.
