L'acordió és un instrument popular popular que solia veure's a gairebé qualsevol festa del poble.
A banda i banda del manxa de l’acordió, destinat a la producció de so, hi ha un teclat. El músic utilitza el teclat dret per tocar una melodia i el teclat esquerre per crear acompanyament. Hi ha diversos tipus d’aquest famós instrument popular, però el principi de funcionament continua sent el mateix, independentment del tipus d’harmònica que toqueu. Els tipus més famosos d'acordions d'una sola fila són "talianka", "livenka", acordió Tula. Entre els acordions de doble fila, els més populars són el "crom" i la "corona russa". Tocar l’harmònica es basa de manera senzilla i amb bon gust, un autèntic acordió sempre desenvolupa el seu propi estil d’actuació, però aprendre a tocar aquest instrument hauria de començar de zero.
- Recordeu que, de vegades, fins i tot amb una nit és suficient per aprendre a tocar les melodies més senzilles a l’acordió.
- L’acordió es va crear per interpretar-hi cançons populars populars o cançons. No heu d’interpretar música clàssica amb un acordió; no està pensat per a això, és millor preferir un acordió de botó o acordió.
- Un músic folk no ha de ser extremadament virtuós i tècnic. El més important és recordar que l’acordióista sempre necessita confiança en si mateix, en la seva manera de tocar i en la seva pròpia forma d’interpretació. Un autèntic acordió no limita el seu joc només jugant amb els dits: toca amb l’ànima i el cos.
- Hauríeu de començar a aprendre a tocar l’harmònica amb la mà esquerra. No hauríeu d’intentar recollir immediatament les melodies populars que us agradin amb la mà dreta sobre els palets; aquest és l’enfocament incorrecte. Per interpretar correctament qualsevol melodia, primer heu de triar la seva harmonia amb la mà esquerra. Recordeu que cap melodia funcionarà sense la participació de la mà esquerra, però sense la participació de la mà dreta, cap problema.
- Normalment, les primeres cançons que aprèn un tocant d’acordió novell són cançons populars: aquests versos s’interpreten amb la melodia més senzilla i senzilla que fins i tot pot aprendre una persona poc versada en música popular.
