El flamenc és un estil de ball tradicional espanyol amb motius gitanos pronunciats. Bell i apassionat, aquest ball és polifacètic: combina moviments expressius i emocions a la vora del frenesí. El flamenc clàssic s’acompanya necessàriament amb la guitarra en viu, el cant vocal i l’acompanyament rítmic: palmes sonors o castanyoles.
Instruccions
Pas 1
Tothom pot aprendre a ballar flamenc, almenys això diuen els experts. El principal d’aquesta dansa, a diferència d’altres estils acceptats, no és la claredat en la realització de moviments, ni la perfecció, tot i que també té un paper important. El més important és poder ensenyar-se, posar tota la passió, totes les emocions acumulades al ball.
Pas 2
La postura principal del flamenc s’anomena postura de plena autosatisfacció. Una ballarina o ballarina s’ha d’estimar primer a si mateixa i estar orgullosa d’ella mateixa. Per tant, el flamenc és estimat per dones i homes de qualsevol edat i físic. Amb cada moviment, el ballarí expressa la seva individualitat, l'autosuficiència, no té por d'estar al centre de l'atenció i sembla dir "Mireu-me, d'això estic orgullós".
Pas 3
Hi ha molts moviments ràpids en la dansa flamenca: les cames baten un ritme espanyol ràpid, mentre que les mans dibuixen de manera elegant belles figures a l’aire. Per tant, és important treballar des de bon començament la vostra postura, per assegurar-vos que l’esquena no es doblegui com un signe d’interrogació, només així podreu mantenir l’equilibri i, alhora, no pensar quin moviment voleu fer a continuació. El flamenc és bo perquè aquest ball és improvisació.
Pas 4
Per descomptat, cap estil de ball no és complet sense memoritzar els moviments bàsics. I el flamenc en aquest sentit no és una excepció, hi ha molts matisos i diferents passos. Per tant, els estudiants practiquen constantment l’anomenat zapateado, batent el ritme amb talons, treballen la flexibilitat de les mans i els canells i aprenen a aguantar el cap amb orgull. El flamenc és una història de dansa-emoció, de manera que el perfil del ballarí sempre ha de ser visible per l’espectador. I com que es mou constantment, gira en una dansa, els moviments orgullosos del seu cap afegeixen passió i fúria.
Pas 5
Els entrenaments freqüents desenvolupen un sentit del ritme en el ballarí, comença a sentir la música, a passar-la per si mateix, sense pensar en el que li passa al cos. Això és important perquè el flamenc és un ball molt enèrgic i no hi ha temps per pensar-hi.
Pas 6
El flamenc no és només dansa, no només fitness, que s’ha convertit en una part integral de la gent moderna. També és psicoteràpia, una manera d’abocar emocions acumulades que no poden trobar una sortida en una vida agitada ordinària. Aquesta és la llibertat de ser tu mateix, de pujar per sobre de les convencions, de deixar totes les preocupacions. El flamenc no es balla a les discoteques habituals, és un ball de cambra que no està dissenyat per a un públic massiu. En general, els ballarins no ho necessiten, perquè el més important que dóna aquest ball és l’art de ser tu mateix i estimar-te.
