L’èxit d’un caçador depèn en gran mesura de les seves municions. L’arma no només ha d’estar en bon ordre i no s’ha de disparar, sinó que també ha estat ben tirada (correctament). Els caçadors sense experiència confien en aquest negoci per als professionals, però podeu aprendre a disparar una arma vosaltres mateixos.
Instruccions
Pas 1
Cal assegurar-se que almenys 3 pèl·lets colpegin l'objectiu, els pèl·lets després del tret haurien de tenir una velocitat d'uns 180 metres per segon millor que 200, el recul ha de ser tolerable i no cansar el tirador.
Quan es posi a zero l’arma, podeu utilitzar objectius o fulls de paper de 16 i 100 parts; per fer-ne la fixació, fixeu aquests objectius a distàncies d’interès (d’uns 10 a 50 metres).
Pas 2
Després de disparar des de la distància requerida, comproveu quants grànuls colpegen l'objectiu, si són de 3-5 (bons, si menys, doncs dolents), la precisió és insuficient, si és més de 5, la precisió de la batalla és excessiva. La màxima precisió de la batalla és totalment innecessària en algunes caceres i és necessària en altres. Per a això, cal fer la reducció a zero per tal d’aconseguir la precisió necessària de la batalla durant una certa distància.
Pas 3
Quan es comprova, el més important és establir el grau de coincidència del centre de l’astràgal (tret) amb el punt d’objectiu. La desviació del centre de l’astràgal a una distància de 35 metres, d’acord amb els estàndards actuals, no ha de superar: 50 mm cap avall, 150 mm cap amunt, 75 mm cap a l’esquerra, 75 cap cap a la dreta.
Pas 4
A continuació, esbrineu la consistència de la lluita de l'arma. Si la diferència en la lluita és inferior al 10 per cent, significa que la consistència de la lluita és excel·lent, fins a un 25 per cent es considerarà satisfactori. La consistència de la lluita també depèn de la munició. Si els cartutxos són bons, la constància augmentarà i, si els cartutxos són dolents, disminuirà.
