Molts aspirants a fotògrafs i públic informal admiren per igual les virtuts d’una fotografia panoràmica expansiva i bonica. La fotografia panoràmica professional requereix molts coneixements específics i grans inversions financeres en equips de fotografia, però podeu fer fàcilment una panoràmica composta senzilla amb una càmera econòmica si coneixeu algunes regles per fer fotografies panoràmiques. A continuació, coneixereu aquestes regles.
Instruccions
Pas 1
Hi ha molts programes que us permeten recollir més o menys qualitativament fotos individuals en una panoràmica, però heu de seleccionar un programa per muntar com a última cosa, ja que la qualitat del panorama acabat depèn més de com la feu, i no sobre com el processeu.
Pas 2
En el rodatge panoràmic, heu de fotografiar correctament tots els fotogrames del paisatge, de manera que més endavant, en muntar el panorama, quedin al mateix nivell i tinguin un aspecte suau i realista. Per fer-ho, tingueu cura de disparar el panorama amb un bon trípode estable, amb la càmera posicionada horitzontalment.
Pas 3
A la configuració de la càmera, activeu el mode de disparament manual (M) i desactiveu la ISO automàtica. A continuació, ajusteu manualment la velocitat de l'obturador i els paràmetres d'obertura (el valor òptim és f / 11) i, a continuació, desactiveu l'enfocament automàtic i ajusteu també la nitidesa manualment.
Pas 4
Comproveu quines fotos realitzarà la càmera amb aquests paràmetres: feu algunes fotos i, a continuació, visualitzeu-les a la pantalla de la càmera.
Pas 5
Per capturar la major part del panorama possible, feu una línia horitzontal de fotogrames d’esquerra a dreta o de dreta a esquerra i, a continuació, aixequeu la càmera una mica més amunt i feu una altra línia horitzontal de fotogrames per augmentar la mida vertical del panorama.
Pas 6
El conjunt de fotogrames acabat es pot carregar en un programa especial per a unir i editar panoràmiques i comprovar com el panorama acabat compleix les vostres expectatives.
Pas 7
Per obtenir una bona panoràmica, tireu objectes distants, prou allunyats d’ells, i no utilitzeu objectius gran angular. Trieu també per a panoràmiques paisatges estàtics o composicions en què no hi hagi un moviment constant.
