Al món modern, la flor de lotus s’associa principalment a la bellesa i saviesa d’Orient. Molta gent es fa tatuatges amb una imatge esquemàtica d’un lotus, però no tothom ha vist almenys una foto d’aquesta flor.
Instruccions
Pas 1
Només hi ha dos tipus de lotus: els que porten fruits secs, que es poden trobar des del riu Amur fins als tròpics d’Austràlia i el groc o americà, que creix al Nou Món.
Pas 2
El lotus és una planta herbàcia amfíbia perenne, les seves tiges gruixudes i potents estan totalment amagades sota l’aigua. Algunes de les fulles són formacions escamoses sota l’aigua, l’altra part s’eleva sobre l’aigua o flota, unida a les tiges amb pecíols flexibles. Les fulles emergents tenen una mida impressionant, el seu diàmetre pot arribar als setanta centímetres.
Pas 3
Les flors de lotus també són força grans amb nombrosos pètals blancs o roses, en alguns casos el diàmetre de les flors pot ser de trenta centímetres. Sorgeixen de l’aigua sobre un pedicel recte i força dens; a sota del lloc on s’hi fixa la flor hi ha una zona de reacció, gràcies a la qual el lotus pot girar després del sol. Al centre de la flor hi ha un gran nombre d’estams de color groc brillant, l’aroma del lotus que porta nous és molt subtil, però gairebé imperceptible.
Pas 4
Tant les flors com les fulles de lotus estan cobertes amb una fina capa de cera que les fa brillar i brillar al sol. Les gotes d’aigua no perduren a la superfície de les fulles a causa del recobriment cerós. Sorprèn que les llavors de lotus conservin la seva germinació durant molt de temps. Hi ha diversos casos en què les llavors de lotus, emmagatzemades en diverses col·leccions, van germinar cent o fins i tot dos-cents anys després de la seva recollida.
Pas 5
Les flors de lotus americanes solen ser de color groc o cremoses i són molt més perfumades. Ells, de la mateixa manera que les flors del lotus que porta nous, segueixen el moviment del sol a través del firmament.
Pas 6
Antigament, la gent adorava aquesta planta, els donava medicaments per a moltes malalties i menjar deliciós. A la medicina tradicional índia, xinesa, àrab, tibetana i vietnamita, totes les parts d'aquesta planta van ser àmpliament utilitzades: pètals, llavors, receptacles, pedicels, arrels, rizomes i fulles.
Pas 7
La investigació moderna ha revelat la presència d’una gran quantitat de substàncies biològicament actives en lotus, principalment alcaloides i flavonoides. Els medicaments del lotus s’utilitzen com a tònic, cardiotònic i tònic. Al sud-est asiàtic, els rizomes de lotus es mengen fregits, bullits i adobats. Les fulles joves d’aquesta planta es mengen crues i bullides, com els espàrrecs.
