La tablatura és un sistema de notació gràfica de notes, que recorda molt el clàssic de cinc línies: utilitza les mateixes calmes i arestes per indicar la durada de les notes, els mateixos símbols per a les pauses i els governants recorden molt al pentagrama ordinari. Però el nombre de línies varia de quatre a dotze. Per què aquest sistema és molt més convenient per als guitarristes i com llegir un text tan musical?
Instruccions
Pas 1
Les durades de les notes i dels descansos en les tablatures es marquen de la mateixa manera que en el sistema clàssic. Una excepció pot ser un parell de durades de so (NO pauses): un quart i mig. Tots dos tenen una calma, però en el sistema clàssic hi ha un quart pintat, i en la tablatura cal endevinar o endevinar pel context. Pel que fa a la resta, el sistema no requereix explicacions separades.
Pas 2
El nombre de línies del "campament" correspon al nombre de cordes. Totes les notes marcades a la regla superior es toquen a la primera corda (amb més so). La resta de línies corresponen a la segona, tercera, quarta i altres cordes. Segons l’instrument (guitarra baixa, guitarra de sis cordes, guitarra de set i dotze cordes), el nombre de línies varia.
Pas 3
Els números del 0 al 20 corresponen al número del trast premut (0 és una cadena oberta). Per exemple, el número 3 de la segona regla significa que heu de mantenir el tercer trast de la segona corda. En el sistema clàssic, aquesta seria la nota G.
Pas 4
Quan es realitzen treballs en dues parts, la veu superior s’escriu amb calma cap amunt, i la inferior, amb calma. Tres o quatre números situats estrictament sota l’altre vol dir que heu de fixar-los simultàniament i extreure el so de totes les cordes.
Pas 5
L’enregistrament en tableta és convenient per als guitarristes, ja que no triga a trobar la digitació més convenient, de manera que els guitarristes de rock l’utilitzen activament. Però aquest sistema no és adequat per enregistrar les parts dels teclats, els vents i altres instruments. A la notació de tablatures, no hi ha elements com una clau, signes d’alteració, etc. (la tonalitat es pot definir, però no es fixa al principi del pentagrama).
