Cada nació i cultura té el seu propi ornament, de vegades fins i tot diversos. Els motius de l’ornament poden ser molt diferents. El motiu és l’element principal que repeteix l’ornament.
Instruccions
Pas 1
Els ornaments es subdivideixen per tipus i estil en gràfics, pictòrics, escultòrics, florals i geomètrics. Els motius ornamentals es poden prendre des d’una àmplia varietat d’àrees: des de la geometria, la flora i la fauna. Aquests poden ser esbossos de cossos humans i qualsevol objecte. El motiu de l’ornament pot consistir en un element o en molts, dissenyat en conjunt. Els mateixos artesans creen motius ornamentals per a les seves obres. Les combinacions d’ornaments entre si, així com amb la forma de l’objecte i el seu material, formen una decoració característica d’un estil concret.
Pas 2
L’ornament es classifica segons el seu origen, finalitat i contingut. Gràcies a l’ornament, es determina l’estil d’aquesta o aquella obra d’art.
L’ornament tècnic va sorgir com a resultat de l’activitat humana. Els seus motius es poden trobar a la superfície d’objectes d’argila fets a la roda d’un terrissaire, en el dibuix de cèl·lules de teixits sobre un teler primitiu, en espires d’una corda teixida.
El tipus d’ornament simbòlic era comú a l’Antic Egipte i altres països de l’Est. Les seves imatges són símbols o sistemes de símbols.
La combinació d’ornaments tècnics i simbòlics s’anomenava geomètrica. Les variants de les imatges que hi apareixen són més complexes, però desproveïdes de significació argumental. El rebuig de la trama va fer possible l'alternança de motius naturals individuals i el desenvolupament de formes geomètriques en ella es distingeix per una varietat i gràcia especials. Hi ha molts adorns geomètrics en l’art àrab i gòtic.
Pas 3
L’ornament més estès es pot considerar vegetal. Els seus motius característics difereixen segons els països, però sempre s’utilitzen les mateixes parts vegetals: fulles, flors, fruits, junts o per separat. La forma original d’una planta sovint s’estilitza sense reconeixement. Les formes vegetals més comunes són gairebé les mateixes a tot el món: lotus, heura, llorer, vinya, papir, palmeres, roure.
L’ornament cal·ligràfic o epigràfic consisteix en lletres o fragments de text estilitzats. La cal·ligrafia es va desenvolupar més a la Xina, el Japó, l’Iran i altres països àrabs.
El fantàstic ornament es basa en imatges de plantes i animals inexistents. Estava especialment estès a Egipte, Xina, Índia i Assíria. En relació amb les prohibicions religioses de l’edat mitjana, va guanyar una popularitat particular.
Pas 4
L'ornament astral va rebre el seu nom de la paraula "astra", que significa "estrella". Representa el cel, els núvols, el sol, les estrelles. Distribuïda a la Xina i el Japó.
Els motius principals de l’ornament paisatgístic són les muntanyes, les roques, els arbres, les cascades. No són rares les intervencions amb formes arquitectòniques i animals. També és freqüent a la Xina i el Japó.
L’ornament animal es basa en la imatge d’animals i ocells, convencional o realista. Vores i entremescles amb el fantàstic.
L'ornament d'objectes es va originar a l'antiga Roma i va ser àmpliament utilitzat en totes les èpoques posteriors. El contingut està format per articles per a la llar, heràldica militar, atributs de l’art musical i teatral.
