La flauta pertany a instruments de vent de fusta, ja que inicialment es feia exclusivament de fusta. La història d’aquest instrument va començar a l’antiguitat. La singularitat de la flauta és que, a diferència de molts instruments antics que han caigut en l’oblit, la flauta agrada a la gent amb el seu so màgic avui en dia.
Instruccions
Pas 1
A diferència de molts altres instruments de vent, els sons de la flauta es formen tallant corrents d’aire contra la vora, sense utilitzar la llengua.
Pas 2
Segons la mitologia antiga, l’inventor de la primera flauta va ser Ardal, fill d’Hefest. Inicialment, la flauta tenia forma de xiulet, sobre el qual es feien posteriorment forats per als dits.
Pas 3
La flauta és el principal instrument de vent a l’Orient Mitjà. A Egipte, la flauta es va dominar fa cinc mil anys.
Pas 4
Inicialment, només hi havia dos tipus de flauta: la longitudinal i la transversal. El longitudinal té fins a 6 forats als dits. Aquest instrument és capaç de bufar octaves, proporcionant una escala completa. Els intervals dins d'aquesta escala poden canviar i formar trasts canviant la força de la respiració i creuant els dits pels forats.
Pas 5
La flauta transversal, també amb 5-6 forats de dit, va ser millorada pels artesans francesos a finals del segle XVII. Van ser ells els que van afegir les vàlvules que permeten reproduir tota l’escala cromàtica. Gràcies al disseny actualitzat i al so millorat, la flauta transversal aviat va ocupar el lloc de les orquestres simfòniques de llautó.
Pas 6
Theobald Boehm va fer diverses millores en el disseny de la flauta el 1832-1847. Va afegir un sistema d'anells i vàlvules al disseny, amb el qual el músic podia tancar tots els forats de l'instrument. Boehm va ser el primer a proposar fer flautes completament de metall. Això va millorar el so de l’instrument i va augmentar el seu volum.
Pas 7
Al segle XIX, les flautes eren sovint de plata, tot i que també hi havia exemplars únics fets d’ivori o vidre, i no eren tant instruments musicals com obres d’art.
Pas 8
La flauta orquestral moderna té un rang de so bastant ampli: tres octaves. L’escala d’aquest instrument es llegeix des de la nota B d’una octava petita.
Pas 9
A més de la gran flauta tradicional (soprano), que s’utilitza principalment per a actuacions en solitari i orquestrals, hi ha diverses altres varietats d’aquest instrument de vent, que difereixen no només per la mida, sinó també pel to. La flauta petit sona una octava més alta que la flauta soprano. El so de la flauta alta és una quarta part inferior al so de la flauta alta. També hi ha una flauta baixa, el so de la qual és tota una octava per sota de la soprano.
