Aquest antic instrument musical encara s’utilitza com a ritual en algunes cultures.
Aquest antic instrument musical es pot trobar a la cultura de molts pobles del món amb diferents noms. El nom "arpa del jueu" prové de l'antiga paraula eslava "varga", que significa "boca".
Es creu que l’arpa del jueu es va originar en un arbre destrossat pels llamps que sonaven al vent.
L’arpa del jueu sembla molt senzilla. S’assembla una mica a una clau amb una llengua, però, malgrat la seva aparent simplicitat, els mestres de l’arpa del jueu fins i tot poden transmetre els sons de la vida salvatge i la parla humana. Les imitacions de la cançó d'una alosa, la veu d'una oca, un cucut i el so d'un picot, per exemple, es consideren tècniques clàssiques per tocar aquest sorprenent instrument musical.
L’arpa clàssica del jueu està feta de fusta i os; avui en dia també es fabriquen arpes metàl·liques.
És interessant observar que l’arpa del jueu no és un instrument que soni. El músic que agafi l’arpa del jueu en formarà part, ja que la cavitat oral en tocar l’arpa tindrà el paper de ressonador.
Altres noms de l'arpa del jueu:
- khomus - a Yakutia,
- demir-khomus - a baixkortostan,
- timir-khomus - a Khakassia,
- tumran - a l'Okrug autònom de Khanty-Mansi,
- komus - en altai,
- kousiang - a la Xina,
- mukkuri - al Japó,
- maultrommel - a Àustria, així com a Alemanya.
