Els escacs són un dels jocs de taula més addictius. Segons la llegenda, la seva edat supera els 50 segles. Aquest joc pot proporcionar habilitats pràctiques i desenvolupar un pensament estratègic?
Estratègia d'escacs
El joc en un joc d'escacs es divideix en tres parts importants: obertura (inici), joc intermedi (mig) i final (final). Cadascuna d’aquestes etapes que el jugador determina per si mateix (a ull).
Se sap que molts grans estrategs militars eren excel·lents jugadors d'escacs. Per exemple, Suvorov era un bon jugador des de la infància, mentre que Napoleó era conegut com un dels millors jugadors d'escacs de l'època (molts dels seus jocs han sobreviscut).
Convencionalment, les habilitats necessàries per al joc es divideixen en dos grans grups: tàctica i estratègia. Tàctica significa la possibilitat de crear combinacions: grups de dos a quatre moviments, que porten immediatament a resultats visibles (escac i mat o victòria, empatar o guanyar una peça). L'estratègia en escacs, en canvi, consisteix a analitzar els punts forts i els punts febles d'un mateix, construir un pla per a un llarg tram del joc. Inclou un arranjament de peons, reforçant les caselles clau i mantenint les peces necessàries per a la victòria.
Aplicació de vida
La capacitat de pensar estratègicament durant un llarg període de temps es pot transferir amb èxit a la vida real. Se sap que les persones que elaboren plans en paper i llistes de tasques tenen més probabilitats de tenir èxit en els negocis que "seguir amb el flux" sense plans realistes. Establir objectius, analitzar les tasques més importants i la capacitat de veure els clients potencials; tot això us pot donar una partida d’escacs.
El pensament estratègic es desenvoluparà més ràpid si es juga amb un rellotge d’escacs. Això us proporcionarà una altra habilitat vital essencial: el control del temps.
A partir de jocs amb èxit es pot obtenir una comprensió de la necessitat de planificar accions clau, desenvolupar un pla general amb petits ajustos "a la fossa". No hi ha res que tot a la vida vagi d’acord amb el que s’ha planejat. Els fracassos i fracassos (que són inevitables) ensenyen una actitud positiva envers la vida, aprenen a aprendre lliçons, corregeixen els errors.
