Internet permet als usuaris intercanviar tota mena d’informació en gairebé qualsevol format i volum. Amb l'arribada del web a tot el món, la transferència de música s'ha convertit en una de les opcions de transferència de fitxers més sol·licitades. Hi ha diverses maneres d’enviar música a altres usuaris.
Instruccions
Pas 1
Si la pista de música té un format mp3 i té una mida petita (fins a 20 Mb), es pot enviar per correu electrònic amb el fitxer adjunt. La velocitat moderna d'Internet i el trànsit il·limitat us permeten realitzar lliurement aquestes accions.
Pas 2
No a tothom li agrada rebre fitxers grans a les seves bústies de correu electrònic. En aquest cas, els anomenats llocs per compartir fitxers ajudaran: llocs que ofereixen a tothom l’oportunitat de publicar fitxers i tenir-hi accés durant tot el dia a través d’Internet. Simplement descarregueu una pista de música des del vostre ordinador i rebreu un enllaç (des de la barra d’adreces del navegador o a la vostra adreça de correu electrònic) per enviar-la a qualsevol usuari. Com a regla general, roman actiu durant diversos dies o mesos, en funció de les condicions del servei d’allotjament de fitxers. Durant aquest període, podeu descarregar el fitxer un nombre il·limitat de vegades. Aquests són alguns exemples d’aquests recursos: www.ifolder.ru, www.zalil.ru, www.rapidshare.com, www.sendspace.com
Pas 3
Si la tasca és escoltar una pista de música sense la possibilitat ni la necessitat de descarregar-la al vostre ordinador, podeu utilitzar un recurs d’Internet com www.soundcloud.com. Per fer-ho, heu de registrar-vos al lloc, mitjançant la secció Puja i comparteix, carregueu un fitxer, al formulari per omplir informació sobre la pista, marqueu la casella a la finestra pública (per a accés general) o a privat (només per als usuaris que hàgiu triat) i envieu l'enllaç des de les línies del navegador d'adreces per correu electrònic o altres mitjans a algú per escoltar música
Pas 4
A més, es pot enviar una petita pista d’un telèfon mòbil a un altre mitjançant Bluetooth. Un requisit previ és la presència d’aquest tipus de comunicació sense fils en ambdós dispositius i la ubicació dels subscriptors a una distància tècnicament admissible l’una de l’altra.
