Emile Jannings: Biografia, Carrera, Vida Personal

Taula de continguts:

Emile Jannings: Biografia, Carrera, Vida Personal
Emile Jannings: Biografia, Carrera, Vida Personal

Vídeo: Emile Jannings: Biografia, Carrera, Vida Personal

Vídeo: Emile Jannings: Biografia, Carrera, Vida Personal
Vídeo: Maura Monti - Vida personal y carrera 2024, De novembre
Anonim

Emil Jannings és un popular actor de cinema mut alemany. Ha treballat amb directors com Ernst Lubitsch i Friedrich Wilhelm Murnau. Entre els seus companys de cinema hi havia Hannah Ralph, Pola Negri i altres actrius famoses de principis del segle XX.

Emile Jannings: biografia, carrera, vida personal
Emile Jannings: biografia, carrera, vida personal

El nom real d'Emil Jannings és Theodor Friedrich Emil Janents. Va néixer el 23 de juliol de 1884 a la ciutat suïssa de Rorschach. Va morir el 2 de gener de 1950. Emil Jannings és un actor alemany popular a Hollywood dels anys vint. Emil es va convertir en el primer guanyador de l'Oscar alemany. Va guanyar el millor actor el 1929.

Imatge
Imatge

Jannings és conegut sobretot per les seves col·laboracions amb Friedrich Wilhelm Murnau i Josef von Sternberg. També va protagonitzar Blue Angel al costat de Marlene Dietrich. Emil va protagonitzar diverses pel·lícules de propaganda nazi i va romandre a l'atur després de la caiguda del Tercer Reich.

Biografia

Theodor Friedrich Emil Janents va néixer en la família d'un comerciant germanoamericà. Va viure a Leipzig i Görlitz. En la seva joventut, va deixar els estudis secundaris per convertir-se en grumet en un vaixell. Des del 1900, Emil va treballar al teatre Görlitz.

El 1914 Jannings va arribar a la capital i es va unir a la tropa del teatre Max Reinhardt. El 1916 va dirigir independentment una obra del Teatre Alemany. El 1917 va rebre el seu primer paper important. Des del 1918, Emil ha tocat al Teatre Reial. Tanmateix, això no va durar molt i, a principis de 1919, va tornar a Reinhardt i es va quedar fins al 1920.

Carrera

Va actuar en pel·lícules des del 1916. Sobretot es pot veure en pel·lícules melodramàtiques, pel·lícules sobre passió, amor, diners i crims. El 1919, Emile Jannings va interpretar Lluís XV a la pel·lícula d'Ernst Lubitsch Madame Dubarry. La pel·lícula va ser un èxit internacional, que va donar fama a l'actor. Emil va renunciar als papers teatrals i es va centrar en el cinema.

Imatge
Imatge

El 1922, Emil Jannings va jugar el paper principal en el drama històric Pere el Gran de Dmitry Bukhovetsky. El 1924, Emil es va poder veure com a recepcionista a L’últim home de Friedrich Wilhelm Murnau. També va ser un artista que es va convertir en un assassí per gelosia a la pel·lícula Variety d'Ewald André Dupont. El 1925 va tornar a col·laborar amb Murnau. Jannings protagonitzarà Tartuffe i Mephistopheles a Faust.

A la tardor de 1926, Emile Jannings s’embarca en un Star Trek a Hollywood. Entre les seves obres americanes hi ha molts personatges que han perdut la seva riquesa i posició, i viuen sense diners, refugi i estatus socials. Quan passa d’una pel·lícula muda a una de sonora, Emil perd la seva posició a Hollywood a causa de l’accent alemany. A la primavera de 1929, Jannings va tornar al seu país.

El 1930, Emil va actuar com a mestra a L’àngel blau de Joseph von Sternberg. El guió de la pel·lícula va ser escrit sobre la base de la novel·la de Heinrich Mann "The Teacher of Vile, or the End of a Tyrant". Gràcies a la imatge, la carrera de Marlene Dietrich, que jugava amb Jannings, va començar a desenvolupar-se. Des de 1930, Emil va tornar al teatre. Les seves produccions preferides són obres de Gerhart Hauptmann. El 1934 va passar a formar part de la companyia del Teatre Estatal. El seu darrer paper va ser Bismarck el 1936.

Va arribar el període nacionalsocialista i Emil es va convertir en una superestrella. El 1936 fou nomenat membre del consell de supervisió de la firma Tobis i el 1938 Jannings en fou president. Va ser responsable de la producció de la pel·lícula Tranvaal on Fire de 1948. IN

El 1946 Jannings va ser desnacionalitzat. Va anar a Àustria i hi va morir. A Inglourious Basterds de Quentin Tarantino, Hilmar Eichhorn va recrear Emil Jannings.

Filmografia

El 1914, Emil va interpretar a la pel·lícula Diari de Passionel. Es tracta d’una pel·lícula de guerra muda alemanya amb un enfocament propagandístic, dirigida per Louis Ralph, que va jugar el paper principal. El 1916 es va estrenar la pel·lícula "Frau Eva" amb la participació d'Emil. Aquesta pel·lícula de drama mut va ser dirigida per Robert Vien. Els papers principals van ser interpretats per Erna Morena i Theodor Loos. El 1917 va aparèixer la pel·lícula "La vida és un somni", dirigida per Robert Vien. Emil va protagonitzar Bruno Decarli i Maria Fein. A la història, un jove aristòcrata es casa amb un monstre.

Imatge
Imatge

El 1916, Jannings va protagonitzar la pel·lícula de terror Horror Night. Els directors, Richard Oswald i Arthur Robinson, van convidar Werner Krauss a fer el paper principal. Aquí es representen vampirs per primera vegada. El mateix any es va estrenar la tragicomèdia Quan quatre fan el mateix, dirigida per Ernst Lubitsch. Ossie Oswald i Margaret Kupffer van protagonitzar al costat de Jannings. El mateix Lubitsch interpreta a un empleat de la llibreria que s’enamora de la filla del personatge, Emil.

El 1917, els espectadors van veure el quadre El matrimoni de Louise Rohrbach. Aquest drama va ser dirigit per Rudolf Bibrach. A més d'Emil, hi van protagonitzar Henny Porten i Ludwig Trautmann. El guió es basa en la novel·la d’Emmy Elert. A la història, un jove professor es casa amb un cruel propietari de fàbrica.

Els ulls de la mòmia és una pel·lícula muda alemanya de 1918 dirigida per Ernst Lubitsch. Les estrelles de la pel·lícula són Paula Negri, Emil Jannings i Harry Liedtke. El següent treball d’Emil és Rose Bernd, un drama mut alemany de 1919 dirigit per Alfred Halm. Henny Porten també va protagonitzar la pel·lícula. La trama es basa en l'obra de Gerhart Hauptmann.

El 1919, Jannings va actuar al costat de Paula Negri a Madame Dubarry. La pel·lícula va ser dirigida per Ernst Lubitsch i Norbert Falk i Hanns Craley van escriure el guió basat en les memòries d'Alexandre Dumas. Després, Emil treballa a la pel·lícula muda Vendetta de Georg Jacobi. Leo Lasko va ajudar el director a escriure el guió. Toca amb Emil Paul Negri i Harry Liedtke. El mateix any, Jannings va protagonitzar la pel·lícula d'Alfred Halm Mehemed's Daughter. Ellen Richter es va convertir en la seva parella. L’últim treball d’Emil el 1919 va ser la pel·lícula Man of Action. Director - Victor Janson, escriptor - Robert Wien, socis de rodatge - Hannah Ralph i Herman Betcher.

El 1920, Jannings va protagonitzar 6 pel·lícules. El primer és Columbine de Martin Hartwig, escrit per Emil Rameau i Jaap Speyer. Yannings va ser interpretat per Margaret Lanner i Alex Otto. La segona és Anne Boleyn d’Ernst Lubitsch, escrita per Norbert Falk i Hanns Craley. Protagonitzada per Henny Porten, Emil Jannings i Paul Hartmann. El tercer és "El crani de la filla del faraó" d'Otz Tollen, escrit per Otz Tollen. Erna Morena i Kurt Vespermann van jugar amb Emil. El quart és Algol de Hans Werkmeister, escrit per Hans Brennert i Friedel Kene. Jannings va tocar amb John Gott, Kat Haack i Hannah Ralph. El cinquè és "Big Light" de Hannah Henning, que va escriure ella mateixa el guió. Repartiment: Hermann Betcher i Wilhelm Digelmann. La sisena és la comèdia d’Ernst Lubitsch Kolhisel's Daughters, escrita per Hans Krasi. El repartiment incloïa Jacob Tidtke com a Matthias Kohlisel, Henny Porten com a Liesel, Emil Jennings com a Peter Xaver, Gustav von Wangenheim com a Paul Seppl i Willie Prager com a comerciant.

Imatge
Imatge

Una de les pel·lícules emblemàtiques d'Emil del període de Hollywood va ser "Traïció" de Lewis Milestone (1929) de Paramount Pictures. Explica la història de l’amor d’una dona camperola i d’un artista.

El 1942, Emil va produir i va protagonitzar la pel·lícula de propaganda nazi Dismissal. El director Wolfgang Liebeniner va filmar la destitució d'Otto von Bismarck i va rebre el títol honorífic "Film of the Nation", atorgat pel servei de censura del Ministeri de Propaganda del Reich.

Recomanat: