Els sons denotats per les lletres de l’alfabet llatí, amb algunes excepcions, corresponen als sons de la llengua russa. Per a les lletres "x", "h", "u", "w" no hi ha anàlegs en llatí, però s'utilitzen combinacions especials de lletres: dígrafs.
Instruccions
Pas 1
La lletra "I" s'escriu com una combinació "ja", que té un so similar. No obstant això, al final dels noms (Maria, Lydia, Valeria), aquest reemplaçament és opcional. En lloc d’un dígraf, per regla general, només s’utilitza la lletra "a": Maria, Lídia, Valeria. Tot i això, la regla és opcional. De vegades, la lletra "j" se substitueix per "i" o "y". La mateixa lletra substitueix el so "y" de les lletres "e", "u", etc.
Pas 2
Tampoc no hi ha la lletra "x" com a tal en llatí. En canvi, s’escriu la combinació “ch”: Chloe, Caront, etc. Aquest dígraf es va conservar en alemany i en anglès i francès se substitueix pels sons "k", "h", "w". No obstant això, per simplicitat, aquest dígraf se substitueix per la lletra "h".
Pas 3
La lletra "x" es llegeix com una combinació de sons "ks". Es dóna en noms i orígens grecs i romans: Xenia, Alexandr. Si ho desitgeu, podeu substituir aquesta lletra per la combinació "ks".
Pas 4
El so "sh" en llatí està absent fins i tot com a combinació de sons, però l'analògic es pot manllevar de l'anglès o l'alemany. Es tracta de "sh" i "sch" respectivament. El so "u" només es troba en alemany i es coneix com la combinació "stsch". De vegades, la combinació es simplifica a "sch".
Pas 5
La lletra "e" (com en la paraula "eriçó") se substitueix per la combinació "jo" o "e": "Fyodor" o "Fedor".
Pas 6
El so "ts" s'escriu amb la lletra llatina "c" o amb una combinació de "ts": Tsepochkin, Cepochkin. No obstant això, en el segon cas, la lectura no sempre és evident.
Pas 7
El so "zh" es grava amb un dígraf creat sobre el principi del dígraf per a "sh" - "zh": "Zhenya".
