El boig aviador de la Primera Guerra Mundial considerava que el cinema no era digne dels homes. Per aquestes travesures tan obscenes, va rebre un Oscar dues vegades.
Els que van conèixer personalment aquest home van argumentar que utilitza amb habilitat la imatge d’un boig per cridar l’atenció cap a ell mateix. Els escàndols constants, la vida personal desordenada i les bromes salvatges van convertir aquest home en un heroi habitual de les cròniques seculars. Potser ell mateix no creia realment en el seu talent i es va equivocar greument: les seves obres van entrar al fons daurat del cinema.
Infància
Els Wellmen van arribar al Nou Món des d’Anglaterra a principis del segle XVII. Més tard, van participar en la lluita nord-americana per la independència i es van guanyar el respecte dels seus compatriotes. El pare del nostre heroi vivia a Brookline, Massachusetts i es considerava un aristòcrata local. El febrer de 1896, la seva dona va donar a llum un fill, William.
Des de ben petit, el noi inquiet va donar molts problemes a la seva família puritana. Va ser expulsat de l'escola per una broma obscena. Era impossible obtenir una educació sense diners i amb una mala imatge, i els pares de l’assetjador es van negar a ajudar-lo, així que va començar a treballar com a venedor ambulant. L'adolescent estava interessat en els esports, es va interessar per l'hoquei i aviat va començar a actuar a nivell professional. Durant un dels jocs, el famós actor Douglas Fairbecks va estar present al podi. Durant el descans, es va apropar a Wellman i el va convidar a actuar en pel·lícules. El noi no va fer cas d’aquestes paraules.
Guerra
Quan va començar la Primera Guerra Mundial, el jove va servir a l’exèrcit. Va marxar a Europa com a xofer del servei mèdic. L’atrevit atrevit no estava interessat a girar el volant, de manera que aviat es va inscriure a la Legió Estrangera Francesa i va aprendre a ser pilot de caça. El valor en el combat aeri va rebre l'Orde i el sobrenom de "Wild Bill".
A França, el nostre americà va conèixer el seu amor. La parella es va afanyar a la boda, però no estava destinada a ser feliç: la jove esposa de William va morir poc després del casament per un fragment d'una bomba aèria alemanya. La primavera de 1918, l'avió de Wellman va ser abatut. El pilot va sobreviure però va resultar ferit greu i no va poder continuar lluitant. El veterà va ser traslladat als Estats Units i va rebre instruccions de formar joves aviadors. A casa, va intentar reprendre l’obra literària, però no va anar més enllà d’un llibre.
Debut
L'escola d'aviació es trobava a San Diego, Hollywood es trobava a un pas de distància. William va decidir passar per visitar Fairbex. Aviat, un avió va aterrar al camp de golf, fora de la casa de l'estrella del cinema. Douglas era ell mateix un temerari i va apreciar la inusual visita. Ara els amics es reunien cada cap de setmana. Wellman va entendre que la seva carrera militar no funcionava, no li interessava un lloc docent, així que va acceptar provar el plató.
El 1919, un jove coixejant desconegut va aconseguir un paper a la pel·lícula "Evangeline", dirigida per l'amic de Douglas Fairbeck, Raoul Walsh. El talent jove va ser tolerat exactament fins al moment en què William va donar una bufetada a la seva parella. No només va insultar a una dama, sinó a l'esposa del director. A Hamu se li va mostrar la porta. Per quedar-se a la fàbrica dels somnis, el nostre heroi va assumir qualsevol feina. En el seu temps lliure, va renyar el cinema.
Oscarscar
Entre la varietat de tasques assignades a l'exili hi havia l'escriptura de guions. Des de 1920, Wellman va dirigir ell mateix pel·lícules, però el seu nom no sempre estava indicat en els crèdits, la majoria de les pel·lícules eren frívoles. El 1927, els estudis Paramount buscaven algú que pogués representar una pel·lícula dramàtica sobre els pilots de la Primera Guerra Mundial. La biografia del nostre heroi el va ajudar: el veterà va ser aprovat.
Mentre filmava Wings, Wellman va deixar lliure la seva imaginació. Va connectar càmeres de vídeo als fuselatges d’avions i va construir torres perquè els operadors filmessin vols. L’estimada del personatge principal de la imatge era una noia emancipada, que va provocar la indignació del públic conservador. El resultat va superar les expectatives: la pel·lícula va ser encantada i va rebre el premi Oscar de la pel·lícula establert el mateix any. Així va començar Wild Bill amb el premi més alt del segle XX.
Reconeixement i amor
Després de l’èxit rotund de la primera cinta, van començar a confiar en el debutant. Va preferir històries d’aventura i d’actualitat. Wellman no va ser aturat per l'arribada del so al cinema. El director va trobar útil aquesta innovació i fins i tot un micròfon pràctic construït destaca entre els materials disponibles. El 1937 va guanyar el seu segon Oscar per A Star is Born. La trama d'aquesta cinta després del nostre heroi es va filmar tres vegades.
La cinematografia s’ha convertit no només en un escenari de fama, sinó també en un camp per a les aventures amoroses d’un antic pilot. Després d'un fugaç matrimoni amb Helen Chadwick, William va portar la seva germana Margery Chaplin a l'altar. La parella somiava amb nens i va prendre dos fills de l'orfenat. Malauradament, no van poder concebre el seu propi fill i el cas va acabar en divorci. El director, per no avorrir-se, es va tornar a casar per poc temps i després va conèixer Dorothy Coonan. El casament va tenir lloc el 1934. Dottie va donar al seu marit set fills.
El final
L’última pel·lícula del director va ser Lafayette Squadron. Aquesta va ser la història dels aviadors de la Primera Guerra Mundial. L'estrena va tenir lloc el 1958. Un pressupost ajustat i constants disputes amb els companys van impedir que Wellman filmés tot el que volia. Tampoc hi va haver una atenció especial per part del públic. Ja no va fer fotos.
William Wellman va morir el desembre de 1975. La causa de la seva mort va ser la leucèmia. El cos del gran director va ser incinerat i les cendres es van escampar per l’oceà.
